Les restes mortals de dos prínceps de la Corona d'Aragó, que van viure el segle XIV, han estat exhumats a la Seu de València, igual com els corresponents al que va ser bisbe de València de 1248 en 1276, i canceller del rei Jaime I, fray Andrés de Albalat, a fi que els seus sarcòfags "d'un extraordinari valor històric i cultural", puguen ser mostrats en la pròxima exposició sobre l'època del rei Jaume I, prevista per a octubre en el Centre del Carme, situat en el carrer Museo, segons ha indicat hui a l'agència AVAN el canonge conservador de la Seu, Jaime Sancho.Un dels sepulcres acollia els fèretres dels prínceps senyor Jaume, fill del rei Juan I d'Aragó, i el senyor Alfonso, fill de Pere III també d'Aragó. Els dos hereus de la corona van morir en el segle XIV, el primer d'ells als pocs mesos de naixer i el segon, sent xiquet. Havien estat sobterrats inicialment al monestir de San Vicent de la Roqueta, a València, però amb la desamortització del segle XIX les seues restes van ser traslladades a la Seu de València a la capella de San Jaume, a la girola de la Seo.L'altre sarcòfag, del segle XIII, el més antic de la Seu, conté les restes del que va ser el tercer bisbe de València després de la Reconquesta, fray Andrés de Albalat, baix el pontificat del qual es va col·locar la primera pedra de la Seu de València. "En l'interior del sepulcre es trobava en perfecte estat un taüt de fusta, d'1,30 metres de longitud, pintat de verd i amb l'emblema d'una ala, escut de fray Andrés de Albalat, amic personal del rei En Jaume, del qual va ser a més el seu canceller," ha necessitatprecisat Sancho.A més, l'estructura del sarcòfag "és totalment nova per a l'època" ja que no presenta el "disseny habitual de treball amb la part superior en forma angular, sinó que és un perfecte prisma rectangular".Andrés Albalat va morir a Itàlia en 1276, en l'últim dels 9 viatges que va fer a Roma com a canceller del rei Jaume I, i les seues restes mortals van ser portats a València dies després. "Va ser una molt rellevant personalitat de l'Església del seu temps perquè, a més del seu treball diplomàtica al costat del rei Jaume I, com a bisbe de València va organitzar 9 sínodes diocesans, va construir la cartoixa de Portaceli i nombroses parròquies, va ampliar el convent de Santo Domingo i va crear diverses canongías", segons el canonge conservador de la Seu.L'exhumació de les restes va tindre lloc ahir, dimecres. Les tombes es trobaven ubicades a més d'un metre i mig d'alçària als contraforts que formen les parets laterals de la capella de San Jaume. Els treballs d'obertura dels sarcòfags van ser supervisats per l'arquitecte conservador de la Seu Salvador Vila, el deán de la Catedral, Juan Pérez Navarro, i el canonge conservador de Patrimoni Artístic, Jaime Sancho, a més dels també canonges Ramón Fita, Vicente Collado i Salvador Roca, tècnics de la fundació Jaume I, que organitzarà l'exposició en la qual es mostraran els fèretres.Després de ser analitzats les restes humanes pel forense, Gabriel Soler, col·laborador de la comissió diocesana per a les Causes dels Sants, varen ser depositades a la Seu, on es trobaran mentre dure l'exposició dels sarcòfags a la mostra sobre Jaume I, en la que seran exhibits després ser restaurats. Princeps del Regne de València
Les restes mortals de dos prínceps de la Corona d'Aragó, que van viure el segle XIV, han estat exhumats a la Seu de València, igual com els corresponents al que va ser bisbe de València de 1248 en 1276, i canceller del rei Jaime I, fray Andrés de Albalat, a fi que els seus sarcòfags "d'un extraordinari valor històric i cultural", puguen ser mostrats en la pròxima exposició sobre l'època del rei Jaume I, prevista per a octubre en el Centre del Carme, situat en el carrer Museo, segons ha indicat hui a l'agència AVAN el canonge conservador de la Seu, Jaime Sancho.Un dels sepulcres acollia els fèretres dels prínceps senyor Jaume, fill del rei Juan I d'Aragó, i el senyor Alfonso, fill de Pere III també d'Aragó. Els dos hereus de la corona van morir en el segle XIV, el primer d'ells als pocs mesos de naixer i el segon, sent xiquet. Havien estat sobterrats inicialment al monestir de San Vicent de la Roqueta, a València, però amb la desamortització del segle XIX les seues restes van ser traslladades a la Seu de València a la capella de San Jaume, a la girola de la Seo.L'altre sarcòfag, del segle XIII, el més antic de la Seu, conté les restes del que va ser el tercer bisbe de València després de la Reconquesta, fray Andrés de Albalat, baix el pontificat del qual es va col·locar la primera pedra de la Seu de València. "En l'interior del sepulcre es trobava en perfecte estat un taüt de fusta, d'1,30 metres de longitud, pintat de verd i amb l'emblema d'una ala, escut de fray Andrés de Albalat, amic personal del rei En Jaume, del qual va ser a més el seu canceller," ha necessitatprecisat Sancho.A més, l'estructura del sarcòfag "és totalment nova per a l'època" ja que no presenta el "disseny habitual de treball amb la part superior en forma angular, sinó que és un perfecte prisma rectangular".Andrés Albalat va morir a Itàlia en 1276, en l'últim dels 9 viatges que va fer a Roma com a canceller del rei Jaume I, i les seues restes mortals van ser portats a València dies després. "Va ser una molt rellevant personalitat de l'Església del seu temps perquè, a més del seu treball diplomàtica al costat del rei Jaume I, com a bisbe de València va organitzar 9 sínodes diocesans, va construir la cartoixa de Portaceli i nombroses parròquies, va ampliar el convent de Santo Domingo i va crear diverses canongías", segons el canonge conservador de la Seu.L'exhumació de les restes va tindre lloc ahir, dimecres. Les tombes es trobaven ubicades a més d'un metre i mig d'alçària als contraforts que formen les parets laterals de la capella de San Jaume. Els treballs d'obertura dels sarcòfags van ser supervisats per l'arquitecte conservador de la Seu Salvador Vila, el deán de la Catedral, Juan Pérez Navarro, i el canonge conservador de Patrimoni Artístic, Jaime Sancho, a més dels també canonges Ramón Fita, Vicente Collado i Salvador Roca, tècnics de la fundació Jaume I, que organitzarà l'exposició en la qual es mostraran els fèretres.Després de ser analitzats les restes humanes pel forense, Gabriel Soler, col·laborador de la comissió diocesana per a les Causes dels Sants, varen ser depositades a la Seu, on es trobaran mentre dure l'exposició dels sarcòfags a la mostra sobre Jaume I, en la que seran exhibits després ser restaurats. 
