L'historiador José María López Piñero es fa una pregunta retòrica : «Qui sap qui és Diego Ramírez de Arellano Quants a Xàtiva saben la vida d'este pilot i geògraf », al seu llibre La tecnologia de la navegació a l'Espanya renaixentista, que publica l'Ajuntament de València, dóna la resposta. Este home va publicar el 1620 el llibre El reconeixement de l'estret de Magallanes i San Vicente . I va donar nom a l'Illa de Xativa -la qual cosa en l'actualitat es coneix com Tierra de Fuego-, al sud de la Patagònia, en el límit amb el Pol Sud o Antàrtida (a baix només hi ha la Terra de Juan Fernández).Era el resultat del seu viatge en 1618-1619 a l'hemisferi sud, recorrent des de Madeira Riu de Janeiro, i l'Estret de Magallanes. Segons Piñero aquest gran geògraf, va ser capaç de reconèixer les illes, capscaporals, i de mesurar latituds i longituds. «E inclou un mapa sobre l'estret de Magallanes on figura la Tierra de Fuego amb el nom d'Ísla de Xativa» . Aquesta denominació es va mantenir fins que va acabar la Guerra de Successió i tota la terra «va cremar». Inclosa l'Illa de Xativa que va veure el seu nom esborrat per un poquet més calent. No així l'extrem del sud o CapCaporal de San Vicente Mártir, que segueix a totes les cartes i mapes. El nom de Diego Ramírez de Arellano també sembla esborrat, encara que en 1852 Fernández de Navarrete el considerava un dels cosmògrafs amb major preparació científica.El llibre que l'Ajuntament de València ha publicat tenia un antecedent en un treball anterior de l'historiador, el 1979 una síntesi divulgativa. En este cas potser la llaguna quede completa i la memòria de l'il·lustre valencià veja reconeguda la seua aportació i vàlua.L'ocasió la pinten calba en la Multaqa de les tres cultures ,que se celebra des de matí fins al diumenge 17 de juny a Simat de Valldigna. Perquè divendres es presentarà allà el llibre i en la primera de les sessions científiques l'acadèmic de la d'Història dissertarà sobre els coneixements científics dels musulmans d'Espanya, entre d'altres la seua aportació a l'escriptura dels númerosos, als conceptes d'algoritme, o a l'astronomia i la navegació, amb l'ús de l'astrolabio. El llibre de nou publicat pastís d'establir-ne quins i quin tipus de coneixements tenien de l'Art de navegar en l'època del Renaixement, i en l'època dels grans descobriments. «La intolerància almoràvit va acabar amb l'elevat nivell científic i cultural de Dénia, quan era capital d'un regne de taifa que no solament comprenia els territoris alacantins, sinó també a les illes Balears, als que el rei Muyadid va afegir Sardenya» .I destaca al fullet editat per a aquestes jornades el treballfeina d'Abû-l-Alâ Zurr ib Mrwan i Abûs-Salt Umayya, una de les obres de la qual va traduir a llatí Arnau de Vilanova.Mitologia britànica. El catedràtic de la Facultat de Medicina de València, Piñero, també assenyala en el programa de Multaqa de les tres cultures que el llibre de Pedro Fernández de Quirós(1609) Relació sobre un memorial... sobre la població i descobriment de la quarta part del món, Austràlia incognita, havia aconseguit 44 edicions angleses des de 1617 a 1791. I això que li servix per desarmar la mitologia britànica chauvinista sobre els descobriments del Capità Cook, donat que « el diari de l'aristòcrata Joseph Banks sobre el seu viatge a bord de HMS Endeavour no es va publicar fins a 1826 i les figures sobre la seua col·lecció de plantes que es van editar per primera vegada en litografies de començaments del segle XX(1900-1905)» . Isla de Xàtiva o Tierra del Fuego
L'historiador José María López Piñero es fa una pregunta retòrica : «Qui sap qui és Diego Ramírez de Arellano Quants a Xàtiva saben la vida d'este pilot i geògraf », al seu llibre La tecnologia de la navegació a l'Espanya renaixentista, que publica l'Ajuntament de València, dóna la resposta. Este home va publicar el 1620 el llibre El reconeixement de l'estret de Magallanes i San Vicente . I va donar nom a l'Illa de Xativa -la qual cosa en l'actualitat es coneix com Tierra de Fuego-, al sud de la Patagònia, en el límit amb el Pol Sud o Antàrtida (a baix només hi ha la Terra de Juan Fernández).Era el resultat del seu viatge en 1618-1619 a l'hemisferi sud, recorrent des de Madeira Riu de Janeiro, i l'Estret de Magallanes. Segons Piñero aquest gran geògraf, va ser capaç de reconèixer les illes, capscaporals, i de mesurar latituds i longituds. «E inclou un mapa sobre l'estret de Magallanes on figura la Tierra de Fuego amb el nom d'Ísla de Xativa» . Aquesta denominació es va mantenir fins que va acabar la Guerra de Successió i tota la terra «va cremar». Inclosa l'Illa de Xativa que va veure el seu nom esborrat per un poquet més calent. No així l'extrem del sud o CapCaporal de San Vicente Mártir, que segueix a totes les cartes i mapes. El nom de Diego Ramírez de Arellano també sembla esborrat, encara que en 1852 Fernández de Navarrete el considerava un dels cosmògrafs amb major preparació científica.El llibre que l'Ajuntament de València ha publicat tenia un antecedent en un treball anterior de l'historiador, el 1979 una síntesi divulgativa. En este cas potser la llaguna quede completa i la memòria de l'il·lustre valencià veja reconeguda la seua aportació i vàlua.L'ocasió la pinten calba en la Multaqa de les tres cultures ,que se celebra des de matí fins al diumenge 17 de juny a Simat de Valldigna. Perquè divendres es presentarà allà el llibre i en la primera de les sessions científiques l'acadèmic de la d'Història dissertarà sobre els coneixements científics dels musulmans d'Espanya, entre d'altres la seua aportació a l'escriptura dels númerosos, als conceptes d'algoritme, o a l'astronomia i la navegació, amb l'ús de l'astrolabio. El llibre de nou publicat pastís d'establir-ne quins i quin tipus de coneixements tenien de l'Art de navegar en l'època del Renaixement, i en l'època dels grans descobriments. «La intolerància almoràvit va acabar amb l'elevat nivell científic i cultural de Dénia, quan era capital d'un regne de taifa que no solament comprenia els territoris alacantins, sinó també a les illes Balears, als que el rei Muyadid va afegir Sardenya» .I destaca al fullet editat per a aquestes jornades el treballfeina d'Abû-l-Alâ Zurr ib Mrwan i Abûs-Salt Umayya, una de les obres de la qual va traduir a llatí Arnau de Vilanova.Mitologia britànica. El catedràtic de la Facultat de Medicina de València, Piñero, també assenyala en el programa de Multaqa de les tres cultures que el llibre de Pedro Fernández de Quirós(1609) Relació sobre un memorial... sobre la població i descobriment de la quarta part del món, Austràlia incognita, havia aconseguit 44 edicions angleses des de 1617 a 1791. I això que li servix per desarmar la mitologia britànica chauvinista sobre els descobriments del Capità Cook, donat que « el diari de l'aristòcrata Joseph Banks sobre el seu viatge a bord de HMS Endeavour no es va publicar fins a 1826 i les figures sobre la seua col·lecció de plantes que es van editar per primera vegada en litografies de començaments del segle XX(1900-1905)» . 
