El més de juny, les valencianes i els valencians anem a "conmemorar" el 26 aniversari del nostre Estatut d'Autonomía, un estatut, que fa molt poquet ha sigut reformat, però des de el nostre punt de mira deixant moltes portes obertes, i moltes finestres tancades.Hui som més que fa deu anys, però som menys que moltes altres comunitats, i sobre tot de comunitats com la nostra que també tenen llengua própia, la valenciana.
Passetjant pels carrers del nostre Cap i Casal, podem comprovar que fins al mateix consistori fica en qualsevol altra llengua les traduccions de la seu informativa menys en la nostra, els carrers que abans el podiem ubicar en valencià, els tornen a traduïr al castellà, ¿quina clase de bilingüisme es la que permet que la nostra llengua ferida siga llevada del cotidià dels ciutadans i ciutadanes?....
Mai ens donaran una resposta, o almenys una bona resposta, per qué si tenim clar és que als nostres governants, no tenen cap d'interés en fomentar el valencià.
Conservem un dels nostres millors patrimonis que es la nostra llengua, la qual utilitzem per a recolzar les nostres arrelades i mes peculiars defensens de la nostra identitat com a poble, poble que es crema la seua personalitat i que no permeten lleguir ni tans sols en la nostra llengua própia els noms dels nostres carrers.
