El 9 d'abril de 1609 es va prendre la decisió d'expulsar als moriscs. Però el procés podia suposar problemes a causa de la importància en factors de població de dites habitants. Es va decidir començar per València, on la població morisca era major i els preparatius van ser duts en el més estricte secret. Des de començaments de setembre, terços arribats d'Itàlia van prendre posicions en el nord i sud del regne de València i el 22 d'eixe mes el virrey va ordenar la publicació del decret. L'aristocràcia valenciana es va reunir amb representants del govern per a protestar per l'expulsió, doncs esta suposaria una disminució dels seus ingressos, però l'oposició al decret va ser disminuïda davant l'oferta de quedar-se amb part de la propietat territorial dels moriscs. A la població morisca se li va permetre dur-se tot allò que pogueren, però les seues cases i terrens passarien a les mans dels seus senyors, amb pena de mort en cas de crema o destrucció abans de la transferència. A partir del 30 de setembre van ser duts als ports, on com ofensa última van ser obligats a pagar el passatge. Els primers moriscs van ser transportats al nord d'Àfrica, on en ocasions van ser atacats per la població dels països receptors. Açò va causar temors en la població morisca restant a València, i el 20 d'octubre es va produir una rebel·lió morisca contra l'expulsió. Els rebels van ser reduïts al novembre i es va acabar amb l'expulsió dels últims moriscs valencians. A principis de 1610 es va realitzar l'expulsió dels moriscs aragonesos i al setembre la dels moriscs catalans. L'expulsió dels moriscs de Castella era una tasca més àrdua, ja que estaven molt més dispersos després d'haver estat repartits en 1571 pel regne després de la rebel·lió de les Alpujarras. A causa de açò, a la població morisca se li va donar una primera opció d'eixida voluntària del país, on podien dur-se les seues possessions més valuoses i tot allò que pogueren vendre. Així, a Castella l'expulsió va durar tres anys (de 1611 a 1614) i fins i tot alguns van aconseguir evadir l'expulsió i es quedaren Espanya. Trista data per a la Cultura del poble Valencià, l'expulsió dels Moriscs
El 9 d'abril de 1609 es va prendre la decisió d'expulsar als moriscs. Però el procés podia suposar problemes a causa de la importància en factors de població de dites habitants. Es va decidir començar per València, on la població morisca era major i els preparatius van ser duts en el més estricte secret. Des de començaments de setembre, terços arribats d'Itàlia van prendre posicions en el nord i sud del regne de València i el 22 d'eixe mes el virrey va ordenar la publicació del decret. L'aristocràcia valenciana es va reunir amb representants del govern per a protestar per l'expulsió, doncs esta suposaria una disminució dels seus ingressos, però l'oposició al decret va ser disminuïda davant l'oferta de quedar-se amb part de la propietat territorial dels moriscs. A la població morisca se li va permetre dur-se tot allò que pogueren, però les seues cases i terrens passarien a les mans dels seus senyors, amb pena de mort en cas de crema o destrucció abans de la transferència. A partir del 30 de setembre van ser duts als ports, on com ofensa última van ser obligats a pagar el passatge. Els primers moriscs van ser transportats al nord d'Àfrica, on en ocasions van ser atacats per la població dels països receptors. Açò va causar temors en la població morisca restant a València, i el 20 d'octubre es va produir una rebel·lió morisca contra l'expulsió. Els rebels van ser reduïts al novembre i es va acabar amb l'expulsió dels últims moriscs valencians. A principis de 1610 es va realitzar l'expulsió dels moriscs aragonesos i al setembre la dels moriscs catalans. L'expulsió dels moriscs de Castella era una tasca més àrdua, ja que estaven molt més dispersos després d'haver estat repartits en 1571 pel regne després de la rebel·lió de les Alpujarras. A causa de açò, a la població morisca se li va donar una primera opció d'eixida voluntària del país, on podien dur-se les seues possessions més valuoses i tot allò que pogueren vendre. Així, a Castella l'expulsió va durar tres anys (de 1611 a 1614) i fins i tot alguns van aconseguir evadir l'expulsió i es quedaren Espanya. 
