Acció pel Patrimoni Valencià, solicita la restauración de la Fuente de la Sociedad Económica

La entidad defensora del patrimonio valenciano Acció pel Patrimoni Valencià, solicita a la concejalia de Patrimonio la restauración de la Fuente de la Sociedad Económica, tras observar los desperfectos y el abandono que sufre.
La última restauración se llevó a cabo hace más de 26 años, las grietas en el mármol ponen en serio peligro el monumento.

En el año 1853 la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia, inauguró frente a la iglesia de Santo Tomás Apóstol y San Felipe Neri, una de las principales fuentes de agua potable que aportaría a la ciudadanía valenciana, este proyecto se englobó con el desarrollo que tenia la ciudad a mitad del siglo XIX y que la entidad RSEAP supo trasladar con sus proyectos vanguardistas.

La fuente posee un pedestal con una estatua representando una figura femenina y portando en uno de sus laterales el escudo con el emblema de la RSEAP, en sus laterales se representan unos iconos sobre el comercio, las artes, la navegación y la ciencia.
El color jaspe del mármol, desciende hasta la parte más baja de la fuente donde el agua que se acumula existen 4 aves.

En la actualidad existe más de una veintena de grietas que cruzan de un extremo a otro las láminas de mármol, faltan letras de la placa con la que se inauguró, y se ha aplicado un cemento blanco muy parecido a la escayola en los extremos convirtiendo toda la fuente en monumento de parches.

El presidente de Acció pel Patrimoni Valencià Luis Ramírez, ve en esta dejadez el poco apoyo que recibe desde el ayuntamiento el patrimonio valenciano, según Ramírez “es intolerable observar que esta fuente sea un parche de la dejadez patrimonial de la ciudad y ver como desde la concejalia correspondiente permite que las letras que faltan en el pedestal no se repongan, así como aplicar cemento blanco a las grietas de los laterales”.

Luis Ramírez, recogió las fotografías que ha presentado en el Ayuntamiento de Valencia, para que se aplique un proyecto urgente y responsable sobre la fuente de la Sociedad Económica.

Desde Acció pel Patrimoni Valencià, vuelve a reivindicar que el Ayuntamiento pueda crear una red facultativa para que todos estos problemas de dejadez y olvido sean coherentes con la Ley de Patrimonio Histórico.

Acció Pel Patrimoni solicita la instalación de una maqueta junto a los restos de la puerta de San Andrés en la parada de metro de Colón

Este año se cumple el décimo aniversario de la inauguración del tramo y de la parada de metro de Colón, estas obras sacaron a la luz los restos de la antigua puerta de San Andrés, llamada así por la figura del santo que presidía la puerta en su acceso a la ciudad, o también conocida como “la dels Jueus”, por su cercanía al cementerio judío.

Esta puerta era una de las doce entradas que se construyeron con la muralla cristiana de valencia en el siglo XIV, y justamente esta entrada era llamada “entrades xiques” uno por el tamaño que tenia la puerta y por que no era acceso de ninguna vía de gran importancia si no una entrada que utilizaban los valenciano para ir a trabajar a la huerta o traer su propia mercancía.

El presidente de Acció pel Patrimoni Valencià, Luis Ramírez solicitará tanto al Ayuntamiento de Valencia, como a la Conselleria de Cultura un nuevo proyecto para informar tanto a los valencianos como a los turistas de los restos que se encuentran en la explanada de la parada de metro de Colón.

Ramírez, denuncia que es lamentable el estado de los paneles que se ubicaron en un lateral para explicar los restos de la puerta y de la muralla de San Andrés, el paso del tiempo y el vandalismo han provocado que las planchas de aluminio donde aparecía con relieves la explicación de estos, se haya convertido en una placa totalmente rallada donde empresas aprovechan para colocar su propaganda.

El patrimonio como apuesta de futuro, así quiere trasmitir Luis Ramírez a las instituciones valencianas para que haya una concienciación hacia el patrimonio cultural y por tanto haya más elementos informativos en los lugares de relevancia de nuestra ciudad.

Ramírez propondrá al ayuntamiento que las actuales planchas desaparezcan del entorno y al igual que en la Catedral como en l’Almoina, se ubique una maqueta del trazado de la puerta y muralla de San Andrés para favorecer el acercamiento a estos restos que pasan desapercibidos para la mayoría de los ciudadanos.

Acció pel Patrimoni Valencià, entidad defensora del patrimonio valenciano seguirá reclamando una agenda cultural e informativa a la administración valenciana para que todos los ciudadanos puedan tener de primera mano la información necesaria de la historia de nuestra ciudad y de la Comunitat Valenciana.

El Tribunal de les Aigües, Patrimoni de l'Humanitat

El xiulit gomero, el Tribunal de les Aigües de València i el Consell d'Homens Bons de Múrcia s'han inclòs en la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO per a la Salvaguardia del Patrimoni Cultural Immaterial, que s'ha reunit a Abu Dhabi (Unió dels Emirats Àrabs). L'òrgan subsidiari, format per sis dels 24 membres del Comitè, encarregat d'avaluar les 111 candidatures, ha destacat l'excel·lent treball realitzat per Espanya en la presentació de les seues propostes. El Tribunal de les Aigües i el Consell d'Homes Bons, presentats com una sola candidatura, han estat declarats com testimoniatge únic d'una tradició cultural viva, la de la justícia i el govern democràtic i autogestionario de les aigües per part dels camperols andalusíes en les hortes que envoltaven les grans ciutats de la façana mediterrània de la Península Ibèrica.

Amb esta declaració s'unix a les ja te la nostra Comunitat, amb la Llotja, el Palmeral d'Elx, El Misteri d'Elx, des d'Acció pel Patrimoni Valencià vol felicitar a tots el ciutadans del nostre territori que amb esforç i treball han demostrat que tenim un cultura que tindrà els majors nivells culturals i reconeiximents de tot el mon, a més de ser la segona volta que es protegix un patrimoni que utilitza l'idioma valencià en el seu procés tant al Tribunal com al Misteri.

Trista data per a la Cultura del poble Valencià, l'expulsió dels Moriscs

El 9 d'abril de 1609 es va prendre la decisió d'expulsar als moriscs. Però el procés podia suposar problemes a causa de la importància en factors de població de dites habitants. Es va decidir començar per València, on la població morisca era major i els preparatius van ser duts en el més estricte secret. Des de començaments de setembre, terços arribats d'Itàlia van prendre posicions en el nord i sud del regne de València i el 22 d'eixe mes el virrey va ordenar la publicació del decret. L'aristocràcia valenciana es va reunir amb representants del govern per a protestar per l'expulsió, doncs esta suposaria una disminució dels seus ingressos, però l'oposició al decret va ser disminuïda davant l'oferta de quedar-se amb part de la propietat territorial dels moriscs. A la població morisca se li va permetre dur-se tot allò que pogueren, però les seues cases i terrens passarien a les mans dels seus senyors, amb pena de mort en cas de crema o destrucció abans de la transferència. A partir del 30 de setembre van ser duts als ports, on com ofensa última van ser obligats a pagar el passatge. Els primers moriscs van ser transportats al nord d'Àfrica, on en ocasions van ser atacats per la població dels països receptors. Açò va causar temors en la població morisca restant a València, i el 20 d'octubre es va produir una rebel·lió morisca contra l'expulsió. Els rebels van ser reduïts al novembre i es va acabar amb l'expulsió dels últims moriscs valencians. A principis de 1610 es va realitzar l'expulsió dels moriscs aragonesos i al setembre la dels moriscs catalans. L'expulsió dels moriscs de Castella era una tasca més àrdua, ja que estaven molt més dispersos després d'haver estat repartits en 1571 pel regne després de la rebel·lió de les Alpujarras. A causa de açò, a la població morisca se li va donar una primera opció d'eixida voluntària del país, on podien dur-se les seues possessions més valuoses i tot allò que pogueren vendre. Així, a Castella l'expulsió va durar tres anys (de 1611 a 1614) i fins i tot alguns van aconseguir evadir l'expulsió i es quedaren Espanya.