Asociaciones firman un manifiesto para recuperar la casa de Pérez Bayer

Entre los asistentes al acto destacaron también el gerente del Museu Valencià de la Il.lustració i de la Modernitat (MUVIM), Francisco Molina; el presidente de Amics del Carme, Toni Cassola; el director de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia (RSEAP), Francisco Oltra; el concejal socialista del Ayuntamiento de Valencia Matías Alonso; el diputado portavoz de Unió Valenciana, Julio Chanzà y el secretario general del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, entre otros.Durante su intervención, el presidente de Acció pel Patrimoni Valencià, Luis Ramírez señaló que la Ilustración Valenciana fue un movimiento cultural que "revolucionó" las artes, la ciencia y la medicina y en el que destacaron ilustres valencianos como Pérez Bayer y al que definió como "el sabio de España". En ese mismo año, se cumple el 300 aniversario del nacimiento de Pérez Bayer.De la misma forma, sostuvo la importancia de restaurar la única casa de este ilustrado que, actualmente, está "muy desmejorada". "Es necesario la participación y el compromiso del Ayuntamiento de Valencia y de la Generalitat para la ejecución de este proyecto", manifestó. Por su parte, el concejal de Patrimonio del Ayuntamiento de Benicàssim, Domingo Ferrando, recordó la figura de Pérez Bayer y su importancia en la localidad castellonense donde creó la Iglesia de Santo Tomás de estilo neoclásico, -conocida popularmente como la Iglesia de les LLàstimes-, en una época en la que el pueblo "aún no estaba constituido como tal". Por ello, afirmó que los vecinos de este municipio "aprecian a este valenciano como si fuera su fundador porque gracias a él se construyeron los asentamientos alrededor de la parroquia" añadió. Asimismo, la primera teniente alcalde de la localidad castellonense, Susana Ros resaltó que Pérez Bayer inculcó a Benicàssim las "ganas de crecer y de abrirse al mundo". Por este motivo, quieren que se reconozca su trabajo y confían que este acto "sea el primero de una serie de actuaciones que conmemoren su figura".Por otro lado, en el manifiesto presentado se solicitó que las instituciones valencianas reconozcan los méritos culturales de Pérez Bayer y de muchos otros ilustres valencianos. Asimismo, se pidió a la Conselleria de Cultura un plan especial para que se fomente entre el alumnado el conocimiento de los autores de la Ilustración, la colaboración con la Biblioteca Nacional para recopilar obras valencianas, la creación de un consorcio cultural con las administraciones para preparar exposiciones itinerantes y la rotulación de calles con nombres de estas figuras, entre otras solicitudes.El dean de la Catedral de Valencia, Juan Pérez invitó a los ciudadanos a ver en la capilla de los Borja un "trozo de Benicàssim" ya que él se pueden visitar los restos de Pérez Bayer Y de Santo Tomás de Villanueva, que a su vez, tiene dedicado el altar mayor de la Iglesia creada por este "ilustre valenciano". Del mismo modo, durante el acto se destacó que Francisco Pérez Bayer fue director de la Biblioteca Nacional, Académico de Honor de San Petersburgo y Göttingen, Catedrático de hebreo en Salamanca y miembro de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia. En ese sentido, creó "obras maestras" como ´Del Alfabeto y la Lengua de los Fenicios y sus Colonias´ y ´Orígenes de las voces españolas derivadas de las voces hebreas". Bayer realizó además el ´Catálogo de la Real Biblioteca del Escorial" y emprendió, con 71 años, un viaje para crear la obra ´Viaje arqueológico desde Valencia a Andalucía y Portugal´. Donó su biblioteca particular, compuesta por 20.000 volúmenes y con ella, se creó la Biblioteca Universitaria de Valencia que lleva su nombre.

CARTELL 2011 ANY DE LA IL.LUSTRACIÓ VALENCIANA

Cartell realitzat per Mario Sánchez-Grande Javier, volem agrair-li el seu màgnific treball per Acció pel Patrimoni Valencià.

26 DE GENER A LES 11:20 A LA SEU DE VALÈNCIA

Acció pel Patrimoni Valencià, l'Ajuntament de Benicàssim, vos invitem a l'acte de proclamació de "2011 any de la Il.lustració Valenciana", es farà este dissabte 26 de gener a les 11:20 del matí en la Seu de València en la Capella de Santo Tomás de Villanueva, on es troban les restes mortals del erudit valencià Francisco Pérez Bayer.

Este acte històric farà que el 2011 recuperem tant als autors destacats com les obres tots ells que representen la Il.lustració Valenciana, per aixó és important que les valencianes i els valencians estigam tots i totes en esta data tan important per a la cultura del poble valencià.

UN ANY SENSE CAP RESPOSTA

Hui 18 de Gener es complix el primer any que el regidor d'Urbanisme D. Jorge Bellver, va anunciar les mesures a pendre per a recuperar l'antic Convent de la Puritat, la muralla del segle XV-XVII descoberta per membres de Acció pel Patrimoni Valencià i nivell 3 per a la façana de la Casa Natal de Francisco Pérez Bayer.

A data de hui, el consistori valencià incomplix la Llei d'Arbres Monumentals de la Comunitat Valenciana, la Llei de Protecció Patrimonial, i a més encara no ha realitzat cap partida presupostaria per a la recuperació d'esta zona de gran valor cultural i històric, ni veiem que tinguen cap intenció de fer-ho.

Este any, a més de caure l'edifici paralel a la Casa de Pérez Bayer, provocant el patiment de varies famílies que encara no tenen la seua vivenda, Acció pel Patrimoni Valencià, ha rebut molts recoltzaments , a més de la perseverància del Sr. Santiago Grisolia qui va exigir reiteradament la protecció del edifici, com també l'adhesió per majoria absoluta de la corporació municipal de Benicàssim, però la poqueta sensibilitat existent del govern municipal valencià, no solament ignorant a la nostra associació, que a més, des de llavors l'Ajuntament de Benicàssim no ha rebut cap resposta a la seua petició per a protegir la casa natalícia.

Acció pel Patrimoni Valencià, seguirà treballant per a conseguir que el nº6 del Carrer Palomar es convertisca en el Museu de la Il.lustració Valenciana, per tant anunciem que amb la col.laboració de les autoritats de Benicàssim anem a Declarar el día 26 de Gener en el Cap i Casal, "2011 Any de la Il.lustració Valenciana",eixe any es complirà el 300 aniversari del naiximent d'uns dels exponents més importants de la il.lustració no tan sols valenciana si no també espanyola, Francisco Pérez Bayer, serà´l'any per a recordar les figures d'este moviment cultural que tingué personatges destacats originaris del poble valencià.

LA PERLA DEL GÒTIC CIVIL EUROPEU

La Llotja de València és un dels edificis més emblemàtics de la nostra ciutat, l'obra mestra de l'arquitèctura civil gòtica. És va començar a construir en 1483 segons el projecte del mestre Pere Compte. El conjunt està format per tres cosos que, observats des de la plaça del Mercat, seríen primer el saló de contratació seguit pel torreó central i a la seua esquerra, el Consolat del Mar.El saló Columnari o Sala de Contratació és va iniciar en 1483 i la sala major està dividida en tres naus longitudinals per columnes helicoidals. L'edifici està pensat com un temple al comerci i presenta un marcat caràcter simbólic, en el que s'ha volgut vore la representació del paradís en el que les columnes seríen els árbres i les cúpules representaríen la cúpula celestial. El municipi va instalar ací la "taula de canvis" per a reatlizar les operacions bancaries del moment. La torre central consta de planta baixa i dos plantes altes, que en el seu orige és dedicaven com a pressó dels mercaders declarats sense solvència. l'última part del conjunt del edifici del Consolat del Mar, construït en l'any 1498 baix la direcció de Pere Compte qui va morir sense vore'l finalitzat. Diferents mestres continuaren les obres després de la seua mort, finalitzant en 1548. Destacarem la zona més alta de la façana que recau a la plaça del Mercat la galería corrida d'arcs i els quaranta medallons representant els rostres dels emperadors romans personatges il.lustres, tot relacionat amb l'época renaixentista.

ACCIÓ PEL PATRIMONI RECLAMA LA PROTECCIÓ DE SANT VICENT DE LA ROQUETA

Acció pel Patrimoni Valencià, ha enviat una carta a la representat del Consisitori de Lisboa, Paula Teixeira, per a recolzar les associacions vicentines en la nostra lluita per a recuperar l'edifici i així venerar al sant. La capital Lusa el te com a un dels seus sants patró. El president de l'associació, Luis Ramírez, en la seua carta li recorda l'unió que s'ha produït per part de quie és el patró de les dos ciutats i que fins i tot l'escut de la Ciutat de Lisboa porta com a figura central el cos del Sant quant és va portar a la capital de Portugal. És per tant un esforç més per a recuperar un edifici que s'ha deixat abandonat per l'Ajuntament com per a la Generalitat. Ni tan sols quant la Generalitat va destinar 100 milions de les antiges pesetes per a la seua rehabilitació com a seu de la Academia Valenciana de la Llengua i va desestimar utilitzar-ho per a esta institució. Altres entitats vicentines promouen la recuperació del Camí de Sant Vicent Mártir, com per a la Asociación Via Vicentius Valentiae, amb el objetiu de recupaerar una sender de 755 kilómetres y 22 etapes amb més antiguetat que el Camí de Sant Jaume, que comença en Huesca y finalitza en l'edificio de la Roqueta. Les entitats Vicentines esperen una aposta després de que l'ajuntament, el propietari del edifici, haja desestimat convertir-ho en un centre de peregrinació tal com és va pronunciar fa poc el regidor de Grands Projectes, Alfonso Grau. Les associacions propugnen la recuperació però des de les institucions no fan res per a escoltar-les. El regidor Grau recordà que els grands esforços del seu equip de govern en rehabilitar alqueríes i altres edificis històrics, como Tabacalera i l'antic matader de la Petxina però cap esforç és dirigix a l'edifici a on els vicentins diuen que es troba les restes del màrtir i patró.

JAUME I EL REI VALENCIÀ, 1208-2008

El pròxim 2 de febrer els antics territoris peninsulars que formarem la Corona d'Aragó estem de celebracions, és complirà el 800 aniversarí del naiximent del rei més conegut i simbol de la història del Poble Valencià, Jaume I.

En estos díes que tant s'ha parlat pel canvi de nom que el CVC ha proposat per a la plaça de l'Ajuntament, i que nosaltres hem recolzat volem també fer una crída a tots els moviments valencianistes que veuen en esta proposta un intent de tornar a parlar de "invassions de pobles veïns".

Ningú dels reis del Regne de València, han fet res per la gràcia de Déu, Jaume I tingurerem que pagar una gran quantitat de diners per a que aplicara els Furs de València a gran part del Regne, i que jurara respectar-ho, Pere IV va concedir el blau de la Real Senyera, i las dos "L" al Cap i Casal per la resistència contra Pere de Castella, Alfons V el Màgnanim va portar el sant calze i la majoria de joïes de la Corona d'Aragó, per el deute que tenia el rei amb els diners concedits per les Corts, per a financiar campanyes bèliques.

Un darrere l'altre, però sempre els valencians hem tingut que fer-nos respetcar possant diners o lluitant, la gran diferència es que Jaume I va voler que el nou territori conquerit fora independent amb lleis pròpies, garantia del poble que erem i que som, Jaume I es va establir a València, i els nous reis seríen valencians com Pere III El Gran.

El final dels seus díes fou en Alzira camí cap a València, i durant els tres primers anys estigué sobterrat a la Seu Valentina, no va elegir cap altre territori si no el nostre.

Per tant els valencians tenim que unir-nos per a reclamar la figura del Rei Jaume I, que és compartit amb altres territoris, però que som justament els valencians els que podem dir que hem tingut el rei mes valencià de tots.

Luis Ramirez President Acció pel Patrimoni Valencià

ÈPOCA MUSULMANA

Després de la conquesta musulmana de l'any 711, i seguint la tònica anterior, la primera etapa de domini musulmà constituïx un període fosc per a València (Balansiya en les fonts àrabs), del qual a penes tenim referències. Una d'estes ens parla de la destrucció de la ciutat per Abd al-Rahman I —Primer emir de Còrdova—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd allah al-Balansi, fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la Russafa, origen del barri del mateix nom, i del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió verdaderament transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'Islam.
Torre de la muralla musulmana del segle XI que s'alça al costat de la plaça de l'Àngel.
A l’època califal Balansiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del Carme i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per a convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador. Però el verdader auge de la ciutat va començar després de la caiguda del califat de Còrdova, al 1010, que va donar inici a l'aparició de tota una sèrie de regnes autònoms o de taifes, un d'ells el de València. La ciutat va créixer, i en temps del rei Abd al-Aziz s’hi va edificar una nova muralla, de la qual encara es conserven restes al barri del Carme Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge experimentat per la ciutat en este moment.A finals del segle XI, aprofitant el clima d'inestabilitat política, el Cid es va fer amb el control de València, la qual va romandre a mans de les tropes cristianes fins al 1103. A la seua marxa, els almoràvits van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.
La decadència del poder almoràvit va coincidir amb l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els almohades, que governaren la península a partir del 1145. No obstant això, la seua entrada a València va ser frenada per Ibn Mardanis, el Rei Llop, monarca de València i Múrcia, però finalment la ciutat va caure en mans dels nord-africans al 1171. Durant les primeres dècades del segle XIII la ciutat es va refortificar davant la imminència de l'avanç aragonés. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa rodejada per una feraç horta. La conquesta de València per Jaume I al 1238 va posar fi a cinc segles de cultura musulmana, però esta va deixar una sòlida empremta a la ciutat i al territori valencià.

Informació de l'Ajuntament de València

Acció pel Patrimoni reclama la protecció de les Torres de Quart

Acció pel Patrimoni Valencià, després de quasi un any de la restauració realitzada pel consistori valencià, reclama major inversió i respecte cap a uns dels monuments més representatius del "Cap i Casal".

La quantitat de tràfic que porta diariament el carrer Guillem de Castró, fa que el monument patisca constantement el dany de la contaminació dels vehicles, a més de que per a nosaltres esta obra no està finalitzada, per que encara no s'han portat a cap la total rehabilitació del carrer Quart.

Demanem un major compromís per a que qualsevol monument de la Comunitat Valenciana, tinga un projecte de protecció mediambiental i així no tindre que fer rehabilitacions que perjudiquen de nou l'edifici a recuperar.

RECORREGUT PEL NOSTRE PASSAT

València va ser fundada l'any 138 aC, sent cònsol romà Dècim Juni Brut, per a instal·lar soldats llicenciats, als quals va repartir terres a la vora de la nova ciutat. L'arqueologia ha tret a la llum evidències del primer assentament, clots per a pals de cabanyes i tendes de campanya, segurament un refugi provisional que en pocs anys va donar pas a edificacions més sòlides. La colònia va prosperar ràpidament i en poc de temps va començar a encunyar moneda pròpia. La ciutat va ser destruïda l'any 75 aC en el curs de la guerra entre Pompeu i Sertori. A l'excavació de l'Almoina s'han descobert les restes esquarterades de diversos soldats a més de les seues armes, evidència d’allò que degué ser una escaramussa de la batalla. Com a conseqüència d'això, degué quedar pràcticament abandonada durant almenys cinquanta anys.
Des de mitjan segle I Valentia havia recuperat ja el ritme perdut i iniciava una llarga etapa de desenrotllament, caracteritzada pel creixement urbà, l'afluència de nous colons, i l'engrandiment de l’urbs per mitjà de la construcció de grans edificis públics ––com el fòrum o el circ–– I l'execució d'importants obres d'infraestructura, com un port fluvial al costat de les actuals Torres dels Serrans o la portada d'aigües, un equipament que els valencians no tornarien a tindre fins a mitjan segle XIX.A la segona meitat del segle III, de manera paral·lela a la resta de l'Imperi, Valentia va travessar una etapa de crisi que va marcar l'inici d'un llarg període de decadència, al llarg del qual va anar minvant el perímetre de la ciutat, es van despoblar barris sencers d’esta, i es van abandonar les xarxes d'infraestructures,. Des de mitjan segle IV va poder existir una comunitat cristiana a la ciutat conformada entorn de la memòria del sant Vicent, martiritzat ací l'any 304.

Informació de l'Ajuntament de València

La memoria perdida de Pérez Bayer

La situación ruinosa del inmueble en el que nació el ilustrado valenciano Francisco Pérez Bayer se ha convertido en motivo de reivindicación para diferentes asociaciones, políticas, cívicas y culturales, que se han unido para pedir a la Generalitat Valenciana que proteja la casa en la que nació el erudito valenciano en 1711, y que se encuentra actualmente con los accesos tapiados, tras haber sido ocupada reiteradamente, y en inminente amenaza de ruina, pese a estar situada en una de las «manzanas de oro» de Ciutat Vella, a escasos metros del Palau de Benicarló y el de la Generalitat. El PSPV presentará mañana una proposición no de ley en Les Corts, en la que se pide a la conselleria de Cultura que «se pronuncie a favor de recuperar la casa natalicia del insigne valenciano Francisco Pérez Bayer» , y que «proceda a aplicar la Ley de Patrimonio Valenciano, con el fin de proteger dicho edificio» . La propuesta de la Diputada Ana Noguera, que recoge el espíritu de las que el grupo municipal socialista presentó en el Ayuntamiento de Valencia, instará también al consistorio a «invertir en la recuperación de este edificio, con el fin de destinarlo a uso museístico». Esta iniciativa se suma a las lanzadas en los últimos años desde diversos y relevantes frentes. La necesidad de recuperar la casa natalicia de Pérez Bayer ha sido expresada reiteradamente por la Universitat de València, el Ayuntamiento de Benicàssim (ciudad de la que fue uno de los fundadores), la Plataforma Acció pel Patrimoni o el Consell Valencià de Cultura.

Benicàssim estudia la compra o expropiación del castillo de Montornés para rehabilitarlo

El Ayuntamiento de Benicàssim se ha propuesto recuperar la titularidad del castillo de Montornés, hoy en manos privadas. El concejal de Patrimonio, Domingo Ferrando, explicó a este periódico que el Consistorio está estudiando en estos momentos la manera de recuperar el inmueble.El Ayuntamiento benicense baraja dos posibilidades, o bien comprar el monumento o bien expropiarlo. El objetivo es, en definitiva, comenzar la rehabilitación del conjunto, catalogado como Bien de Interés Cultural (BIC) en la categoría de monumento."En estos momentos sólo estamos estudiando la mejor manera de hacerlo. Tenemos por delante todavía cuatro años para hacerlo. Si el edificio ha esperado 1.000 años sin restauración, podrá esperar un poco más", aseguró el edil.Otro de los aspectos más problemáticos será el coste de la restauración, que sin duda se revela importante debido al evidente estado de deterioro del monumento. En este sentido

PROCLAMACIÓ "2011 ANY DE LA IL.LUSTRACIÓ VALENCIANA"

Acció pel Patrimoni Valencià, i l'Ajuntament de Benicàssim invitem a tots els valencians al signament i proclamacio del 2011 com "L'Any de La Il.lustració Valenciana".

L'acte será el díssabte 26 de gener a les 11:30 del matí en la capella de Santo Tomas de Villanueva, en la Seu de València.

Conmemorarem l'obra del mes representatiu de la il.lustració valenciana, i de la recuperació de la seua casa natalicia per a que servisca com a museu i foment de tots els valencians que foren membres indiscutibles d'este moviement.

Per tant demanem l'assistència de totes les persones que volen que esta data siga també aceptada per les autoritats administratives valencianes.

Acció pel Patrimoni, a favor de renombrar la Pz del Ajuntament por Pz Rei Jaume I

Acció pel Patrimoni Valencià, ve con buenos ojos la decisión y propuesta de que la PZ del Ayuntamiento, se modifique y en el 800 aniversario del nacimiento de nuestro mayor y conocido Rey, se denomine con su nombre como homenaje de del pueblo valenciano “PZ REI JAUME I”.

El actual nombre de la plaza principal del consistorio, es el símbolo del desacuerdo del pueblo valenciano y desunión que ha existido, y vemos positivo que se busquen nombres en los que todos los ciudadanos nos sintamos reflejados y orgullosos.

Vemos acertado que se llame “PZ Rei Jaume I”, ya que es el Rey mas conocido por nuestro pueblo, y creador del Reino Valenciano, y en este año que aun estamos conmemorando las triste Batalla de Almansa, sería dignificante llamar a la mayor plaza del “Cap i Casal” con el nombre de quien nos entregó Els Furs, y ser un pueblo donde los valencianos dirigirían su futuro ostentando nuestros símbolos y figuras históricas que nos representan a todos.

Por eso instamos no solo al Ayuntamiento de Valencia, sino a cualquier municipio de la Comunitat Valenciana, que busquen nombres que unen a nuestro pueblo y no confrontaciones estériles que lo único que nos provocan es ir rezagado en nuestras dignas reivindicaciones comparándonos con otros pueblos.

El Presidente de Acció pel Patrimoni Valencià, Luis Ramírez enviará el comunicado al Consell Valencià de Cultura, para que su propuesta sea reforzada por las asociaciones comprometidas con la cultura valenciana.

Acció pel Patrimoni organiza un partido de fútbol a beneficio de los damnificados de la Marina

Se buscan deportistas solidarios. La asociación Acció pel Patrimoni Valencià se ha marcado como objetivo organizar un partido de fútbol a beneficio de las víctimas de las riadas del Girona y Gorgos y bajo el lema Tots junts per la Marina. Buscan futbolistas dispuestos a meterle un gol a la desgracia.Según informaron ayer se ha enviado una misiva a equipos como el Valencia, Hércules, Alicante, Elche, Villarreal, Levante, Castellón, así como a las peñas valencianistas para tantear si deseen participar en este encuentro solidario. "Sabemos de la dificultad de agenda de estos clubes, pero la situación lo requiere", insisten.No es la primer gestión con este fin que realiza el colectivo. Desde el primer día Acció pel Patrimoni envió correos electrónicos a diferentes empresas solicitando la ayuda con los diferentes municipios. "Esa respuesta ha sido máxima y decisiva", apuntan y destacan como ejemplo las aportaciones "generosas" de la Empresa Cooperativa Covaldroper, que ha enviado una gran variedad de elementos de limpieza para los vecinos de Els Poblets, así como el reparto de alimentos por parte de la empresa valenciana Mercadona.

Enlace con la noticia:

http://www.lasprovincias.es/valencia/20071020/marina/accio-patrimoni-organiza-partido-20071020.html

Piden construir un mausoleo dedicado a Blasco Ibáñez en el cementerio de Valencia

Diversas entidades culturales y cívicas valencianas han solicitado a las autoridades la construcción en el cementerio general de Valencia de un mausoleo dedicado a la memoria del escritor y político Vicente Blasco Ibáñez, al conmemorarse el 70 aniversario del traslado de sus restos a un nicho provisional en plena guerra civil española. Representantes de estos colectivos consideran que esta personalidad de las letras valencianas, político republicano y masón debería ocupar un mausoleo digno, que recuerde a todos sus paisanos su protagonismo y el lugar que ocupó en la historia de esta tierra. En este sentido se expresaron hoy en una rueda de prensa el profesor Joan Oleza; el concejal socialista en el Ayuntamiento de Valencia y miembro del Grupo por la Recuperación de la Memoria Histórica, Fundació y Progrés, Matías Alonso; el miembro de Acció pel Patrimoni Valencia, Luis M. Ramírez, y el representante de la Logia Vicente Blasco Ibáñez, Jesús López. El concejal Matías Alonso reprochó que Vicente Blasco Ibáñez, el novelista valenciano más universal, no tenga un mausoleo que exalte y recuerde su persona. Recordó que en plena guerra civil se abrió una suscripción popular para recaudar fondos para la construcción del mausoleo en el lugar que hoy ocupa el crematorio del cementerio general, pero a causa de los continuos bombardeos de la aviación franquista, se trasladaron sus retos a un nicho provisional, que hoy sigue ocupando, y justo al lado de los urinarios. Matías Alonso dijo que "los valencianos le debemos a Vicente Blasco Ibáñez una gran deuda de respeto y gratitud, porque fue el más importante embajador en el mundo de Valencia". Avanzó que diversas instituciones culturales y cívicas valencianas dirigirán una carta al Consell Valenciá de Cultura para que se haga eco de esta iniciativa ciudadana y organice los actos conmemorativos. Matías Alonso también se mostró crítico por la falta de respeto, la ignorancia y la irresponsabilidad de tener el sarcófago de bronce que realizó Mariano Benlliure para su amigo Blasco Ibáñez en el convento del Carmen, que "ahora está oculto por un panel publicitario". Por su parte, el profesor de la Universidad de Valencia, Joan Oleza, explicó que "esta es una iniciativa cívica para situar los restos de Vicente Blasco Ibáñez en un lugar destacado del cementerio general de Valencia para que todos los valencianos recuerden su memoria".

El Consell de Cultura lamenta el abandono de la casa de Pérez Bayer y pide que se convierta en museo

El Consell Valencià de Cultura ha pedido a la Consellería de Cultura la conservación de la casa natal de Francisco Pérez Bayer, “uno de los personajes más influyentes de la españa del siglo XVIII”, según informaron ayer fuentes de la entidad.El escrito, remitido por el presidente del CVC, Santiago Grisolía, al conseller Alejandro Font de Mora, solicita también la creación de un museo en la casa donde nació y vivió Pérez Bayer, ubicada en la calle Palomar, y que se conserve como parte del patrimonio cultural. “En primer lugar hay que proteger la casa y más adelante ya se decidirá el uso adecuado de este inmueble tan significativo para los valencianos”, recomendó Grisolía, que también recordó a Font de Mora que en 2006 su Consellería aprobó un informe sobre las ruinas del antiguo convento de la Puridad, situado junto al edificio donde residió Pérez Bayer.En octubre de 2006 LAS PROVINCIAS publicó un reportaje en el que denunciaba la lamentable situación del hogar de Pérez Bayer, en cuya fachada luce una placa de socio de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia, en la que ingresó en 1776, que tuvo que ser limpiada personas relacionadas con el CVC “ya que apenas se leía lo que figuraba en ella”, según recalcó Jesús Huguet, miembro del Consell de Cultura.

Acció pel Patrimoni pide la Rehabilitación del Castell de Xàtiva

El presidente de Acció pel Patrimoni Valencià, Luis Ramírez ha solicitado a la conselleria de Cultura tres millones de euros para la total rehabilitación de la capilla gótica de Santa María del Castell de Xàtiva, ante el derrumbe parcial del techo de la bóveda.El responsable de la citada entidad dirigió ayer un escrito a la titular del departamento, Trinidad Miró en el que le recuerda que "no es la primera vez que intentamos ponernos en contacto con usted y que lamentablemente nunca hemos tenido contestación, por tanto los gestos de buena fe que nosotros hemos tenido acaban esfumándose ante la indiferencia protocolaria de la Conselleria que usted representa desde junio".

Enlace con la noticia:

http://www.lasprovincias.es/valencia/20071218/costera/capilla-gotica-castell-xativa-20071218.html