El Tribunal de les Aigües, Patrimoni de l'Humanitat

El xiulit gomero, el Tribunal de les Aigües de València i el Consell d'Homens Bons de Múrcia s'han inclòs en la Llista Representativa del Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO per a la Salvaguardia del Patrimoni Cultural Immaterial, que s'ha reunit a Abu Dhabi (Unió dels Emirats Àrabs). L'òrgan subsidiari, format per sis dels 24 membres del Comitè, encarregat d'avaluar les 111 candidatures, ha destacat l'excel·lent treball realitzat per Espanya en la presentació de les seues propostes. El Tribunal de les Aigües i el Consell d'Homes Bons, presentats com una sola candidatura, han estat declarats com testimoniatge únic d'una tradició cultural viva, la de la justícia i el govern democràtic i autogestionario de les aigües per part dels camperols andalusíes en les hortes que envoltaven les grans ciutats de la façana mediterrània de la Península Ibèrica.
Amb esta declaració s'unix a les ja te la nostra Comunitat, amb la Llotja, el Palmeral d'Elx, El Misteri d'Elx, des d'Acció pel Patrimoni Valencià vol felicitar a tots el ciutadans del nostre territori que amb esforç i treball han demostrat que tenim un cultura que tindrà els majors nivells culturals i reconeiximents de tot el mon, a més de ser la segona volta que es protegix un patrimoni que utilitza l'idioma valencià en el seu procés tant al Tribunal com al Misteri.

Trista data per a la Cultura del poble Valencià, l'expulsió dels Moriscs

El 9 d'abril de 1609 es va prendre la decisió d'expulsar als moriscs. Però el procés podia suposar problemes a causa de la importància en factors de població de dites habitants. Es va decidir començar per València, on la població morisca era major i els preparatius van ser duts en el més estricte secret. Des de començaments de setembre, terços arribats d'Itàlia van prendre posicions en el nord i sud del regne de València i el 22 d'eixe mes el virrey va ordenar la publicació del decret. L'aristocràcia valenciana es va reunir amb representants del govern per a protestar per l'expulsió, doncs esta suposaria una disminució dels seus ingressos, però l'oposició al decret va ser disminuïda davant l'oferta de quedar-se amb part de la propietat territorial dels moriscs. A la població morisca se li va permetre dur-se tot allò que pogueren, però les seues cases i terrens passarien a les mans dels seus senyors, amb pena de mort en cas de crema o destrucció abans de la transferència. A partir del 30 de setembre van ser duts als ports, on com ofensa última van ser obligats a pagar el passatge. Els primers moriscs van ser transportats al nord d'Àfrica, on en ocasions van ser atacats per la població dels països receptors. Açò va causar temors en la població morisca restant a València, i el 20 d'octubre es va produir una rebel·lió morisca contra l'expulsió. Els rebels van ser reduïts al novembre i es va acabar amb l'expulsió dels últims moriscs valencians. A principis de 1610 es va realitzar l'expulsió dels moriscs aragonesos i al setembre la dels moriscs catalans. L'expulsió dels moriscs de Castella era una tasca més àrdua, ja que estaven molt més dispersos després d'haver estat repartits en 1571 pel regne després de la rebel·lió de les Alpujarras. A causa de açò, a la població morisca se li va donar una primera opció d'eixida voluntària del país, on podien dur-se les seues possessions més valuoses i tot allò que pogueren vendre. Així, a Castella l'expulsió va durar tres anys (de 1611 a 1614) i fins i tot alguns van aconseguir evadir l'expulsió i es quedaren Espanya.

Acció pel Patrimoni Valencià, participarà este any en el 9 d'Octubre

Per unanimitat de la Junta Directiva de Acció pel Patrimoni Valencià, s'ha decidit participar en els actes oficials del 9 d'Octubre.
L´entitat defensora del patrimoni valencià, mostra el seu orgull de realitzar amb la resta de entitats representatives del poble valencià la comitiva y Processó de la Reial Senyera.

Des de APV fa una crída a totes les valencianes i valencians per a que el 9 d'octubre acudisquen tots junts al devallament de la Senyera, com a celebrar el día de tots els valencians des de qualsevol poble de la Comunitat Valenciana.
També la nostra associació voldrá fer un homenatge a les Cases Regionals Valencianes, que fan en la seua llavor un treball molt important per a donar a coneixer la riquesa cultural del nostre territori, per aixó este 9 d'Octubre Acció pel Patrimoni Valencià agraïra molt especialment a estes institucions com als milers de Valencians que per qüestions familiars tenen que viure fora de la nostra Comunitat, però que fan un treball constant de la seua valenciania.

Troben a Requena un jaciment neandertal de fa 50.000 anys

El Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (Ivacor) ha localitzat en la Rambla dels Bruns, en el terme municipal de Requena (València), un jaciment de neardentales que podria tindre una antiguitat propera als 50.000 anys, segons va informar la Generalitat en un comunicat. Esta troballa s'ha produït en el marc dels treballs de prospecció que està desenrrotllant el Ivacor en els últims mesos en la Rambla dels Bruns, per a obtindre informació per a delimitar l'entorn de protecció del jaciment de les Pilillas, on es conserven lagares per a la producció de vi d'època Ibèrica amb una antiguitat de 2.500 anys. El ple del Consell va propondre iniciar els tràmits per a la seua declaració com Bé d'Interès Cultural i, al mateix temps, elaborar un expedient per a promoure la seua declaració com Patrimoni Mundial dins d'un itinerari cultural de la vinya i el vi. Els resultats de les prospeccions estan sent d'enorme interès en la definició del poblament ibèric en entorn de les Pilillas, però un dels resultats mes sorprenents ha estat la troballa d'un important jaciment del Paleolític Mig, època en la qual va viure l'home de Neandertal. El jaciment se situa en els voltants de la Rambla dels Bruns, on s'ha localitzat un important nombre de restes d'eines com raederas, denticulados i perforadores, a més de restes de talla i fragments de carbons. La naturalesa de les restes i el seu excel·lent estat de conservació indiquen als investigadors del Ivacor que es tracta d'un assentament de neandertales a l'aire lliure relacionat tal vegada amb l'existència d'una font permanent d'aigua com és la deu dels Bruns. L'interès del jaciment radica que és el primer d'aquestes característiques en la comarca de Requena-Utiel i un dels pocs a l'aire lliure d'aquesta naturalesa a la Comunitat Valenciana. Per les característiques de les peces i del sediment associat, podria tenir una antiguitat propera als 50.000 anys. Donat el seu interès, el Institut Valencià de Conservaciò i Restauració de Béns Culturals té previst iniciar els tramites per a realitzar sondejos exploratorios en el jaciment en els pròxims mesos.

Cultura presenta la web del Tribunal de les Aigües creada amb motiu de la candidatura a Patrimoni de la Humanitat

La directora general de Patrimoni Cultural Valencià, Paz Olmos, ha presentat este matí, la web de la candidatura a Patrimoni de la Humanitat del Tribunal de les Aigües de la Vega de València, candidatura que s'està realitzant de manera conjunta amb el Consell d'Homens Bons de l'Horta de Múrcia. Esta web (http://www.tribunaldelasaguas.és) naix com rescoltzament a la candidatura d'estes institucions a la seua inscripció en la "Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat" de la UNESCO, sent el seu objectiu el contribuir a la seua difusió i internacionalització dels valors que estes institucions representen. La web, que segons Paz Olmos "s'ha dissenyat amb una presentació atractiva, informativa, didàctica i, abans de res, molt intuïtiva", pot consultar-se en quatre idiomes (castellà, valencià, francès i anglès) i en ella es poden consultar no només la història del Tribunal de les Aigües i el Consell d'Homes Bons, sinó també la marxa de la candidatura a través de les seccions de notícies de premsa i d'activitats de les institucions. En esta pàgina es plasmen també els valors que les fan mereixedores d'un dels més alts reconeixements internacionals. Sense restar-li gens d'importància al vessant més institucional d'esta pàgina web, en la qual podem consultar bibliografia i legislació sobre estes dos institucions, així com textos alguns d'ells realitzats per experts que van formar part de la documentació presentada a la Unesco; les parts més atrayentes i didàctiques de tota la pàgina web són, d'una banda la secció d'audiovisuals, i per un altre, els mapes interactius de les sèquies de l'horta de Múrcia i del sistema de sèquies que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València. En el mapa de les sèquies, apareixen no només les sèquies amb els seus recorreguts ben detallats, sinó tots els elements consubstancials al sistema de regadiu, com els partidores, els azudes o els molins, presentant la història de cadascun acompanyada d'imatges. Este mapa és una eina extraordinària per a la comprensió de la complexitat d'este sistema de regadiu. Després de l'entrada en vigor de la Convenció per a la Salvaguardia del Patrimoni Cultural Immaterial el primer dels tràmits va ser l'obtenció de l'aprovació exprés del Consell de Patrimoni Històric en la reunió que va tindre lloc a Cartagena a l'octubre de 2007. El Tribunal de les Aigües, que conta amb la declaració de Bé d'Interès Cultural (BIC) per part de la Conselleria de Cultura, tindria, en cas de guanyar la declaració per part de la UNESCO, una projecció i una difusió mundial, a més d'un respatler importantísimo a una dels senyals d'identitat del poble valencià.

Acció pel Patrimoni Valencià, apoyará la supresión de la zona ajardina que rodea la Catedral de Valencia

Acció pel Patrimoni Valencià, apoyará la supresión de la zona ajardinada que rodea la Catedral de Valencia, con esta medida la entidad que defiende el patrimonio cultural de la Comunitat Valenciana, acepta la rehivindicación que ha realizado el Cabildo Valenciano.
La Junta Directiva, reconoce que la zona ajardinada que rodea algunas partes de la catedral oculta la belleza arquitectónica de la Seu, y que la Ley de Patrimonio Valenciano da cobertura a que casos como este se tomen medidas que favorezcan a la visualización del patrimonio, en este caso la construcción arquitectónica de la catedral, el jardín parcheado que envuelve algunos laterales de la catedral puede replantarse en otra zona más apropiada yq que no tiene ningún peso histórico para que se mantenga una zona ajardina que no existe hace mas de 40 años.



Acció pel Patrimoni Valencià, y por medio de su presidente Luis Ramírez dará a conocer la propuesta que desde la asociación se quiere aportar, en caso de que el Ayuntamiento de Valencia ceda a las rehivindicaciones y traslade el arbolado a otra zona de la ciudad donde sea más coherente con el entorno.

Luis Ramírez, cree que es una apuesta para que todos los ciudadanos y turistas conozcan realmente el entorno de la Catedral y de la Basílica mostrando un edficio sobrio y despejado de arbolado, actualmente lo único que se consigue es ocultar esta edificación covirtiendo las oliveras y los cipreses en un traje de camuflaje como si nos sintiesemos acomplejados de uno de los mejores edificios y únicos en su variedad de estilos y riquezas.
Desde la entidad que defiende el patrimonio valenciano, quiere tranquilizar a diferentes entidades que ven peligrar los olivos, y se llama a la conciencia colectiva de que si olivos milenarios se han trasplandado de sus zonas originales sin ningún problema, no debe existir ninguna dificultad en ubicar estos árboles en zonas ajardinas de la ciudad.

Acció pel Patrimoni Valencià, también solicitará que esta propuesta vaya acompañada con una posible rehabilitación del entorno tanto en la capilla del Santo Caliz, como de la calzada que rodea la Catedral Valenciana