EL CENTRO HISTÓRICO EMPAPELADO

Acció pel Patrimoni Valencià, quiere transmitir su malestar ante las agresiones que sufre constantemente el Centre Històric, los ciudadanos de Valencia nos tenemos que acostumbrar a que todos los días y sobre todo los fines de semana muchos edificios como mobiliario urbano sirvan de paraban para la cartelera de locales de ocio y eventos.

En las imágenes que hemos recogido este mismo fin de semana vemos como las plantas bajas de edificios tan discurridos como los de la Calle Cavallers, aparecen dañados y cubiertos con estos carteles y con los daños que puedan provocar a las diferentes fachadas como a la estética de la calle principal de Ciutat Vella.

El presidente de Acció pel Patrimoni Valencià, Luis Ramírez transmitirá al Ajuntament de València, la necesidad de endurecer las multas a todos los locales que dañen y utilicen nuestros edificios como mobiliario público para hacerse propaganda.

Ramírez propondrá a la Corporación municipal que por cada cartel que aparezca pegado en los edificios se imponga una multa de 6000 euros, y cerrar un fin de semana entero el local que ha promovido esa cartelera, y por otra parte el Consell de Acció pel Patrimoni Valencià, se compromete a que todos los fines de semana entregarán fotografías de los lugares más emblemáticos del casco antiguo y que sufren constantemente estos daños.

La imagen de Valencia y de los ciudadanos que viven en estas zonas no pueden permitir que reiteradamente empresas privadas utilicen a su beneficio nuestros edificios y que además sea el contribuyente el que tenga que asumir los gastos de limpieza, por eso todo el dinero que se recaude de las posibles multas deberían ir destinadas al fomento y ampliación de la plantilla de Limpieza de la Ciudad de Valencia.

Convent de la Puritat

Davant la notícia que el Regidor d'Urbanisme Jorge Bellver, cedix a les pressions de la nostra associació, i protegirà les restes de l'antic Convent de la Puridad datats de l'any 1239, Acció pel Patrimoni Valencià, vol recordar diverses coses: Acció pel Patrimoni Valencià, va trobar al febrer de 2006 estes restes arqueològiques que mai havien estat catalogats ni per l'Ajuntament de València, ni per la Generalitat Valenciana, des de 1836 cap institució tenia constància de la seua existència, fins que a l'agost de 2006 va eixir per primera vegada a la premsa. En estos dos anys d'esforços i de suports tan importants com el CVC, Amics del Carme, RSEAP de València, Ajuntament de Benicàssim, i partits polítics de tots els sectors civils, la Diputació de València, amb tots ells i centenars de valencianes i valencians que han treballat perquè esta joia de la història del que va anar la València del segle XIII, hem aconseguit que el Ajuntament donara el nivell de protecció que exigiríem. Des de Acció pel Patrimoni València, vam felicitar al Sr. Bellver que haja abandona postulats que no porta a res, i haja decidit acompanyar-nos en la gran aventura de defensar el patrimoni valencià des del nostre projecte de recuperació. Són quasi 800 anys d'història, amb una muralla de 24 metres de llarg dels 400 originals, la olivera més alta del món amb els seus 17 metres d'altura, amb palmeres de mes de 400 anys, tot això és el reflex de la història del que anara el convent mudèjar més important dels construïts en tot el territori valencià. Volem expressar la nostra alegria, però alegria a mig fer, d'una banda les restes que descobrim es protegiran per a gaudir i recuperació del patrimoni de la nostra ciutat, però creiem que el Ajuntament perdrà una oportunitat històrica per no adquirir l'edifici nº6 del Carrer El Palomar, lloc on va nàixer Don Francisco Pérez Bayer, i que durant el segle XIX van haver modificacions de l'edificació però que la planta baixa segueix mantenint-se originalment fins al seu accés al jardí de l'antic Convent de la Puridad. Exigim per tant la recuperació d'esta vivenda com museu de la Il.lustració Valenciana i dedicada al nostre paisà que va donar a l'Ajuntament mes de 20.000 volums per a fundar la Biblioteca de la Universitat de València, és trist comprovar com els nostres personatges mes il·lustrats i que a més van fer gestos d'humilitat i generosos com la creació de la Biblioteca no siguen recordats com corresponen. I finalment volem saber que va a passar amb l'entorn de l'Antic Convent, volem recordar que el teatre Princesa i que altres edificacions ruïnoses posen en perill este entorn, també vam demanar que es rehabiliten i que es planifique un projecte coherent al que hem sol·licitat. Acció pel Patrimoni Valencià va nàixer amb esta reivindicació en l'any 2006, hui podem dir que el nostre objectiu està quasi complit, vam reafirmar amb esta nota de premsa a tota la societat valenciana el nostre treball, esforç i projecte per la defensa del patrimoni, estem satisfets però no s'ha acabat el nostre compromís cultural amb el nostre poble.

DISENY DESPERSONALITZADOR EN EL PONT DE SERRANS

En esta València, tan genuïna i despersonalitzada per Regidors que no paren esment cap pel patrimoni urbà, així com dels dissenys mega-chulis que pretenen vendre'ns l'única cosa que aconseguixen és el dany integral dels nostres monuments. Els regidors que lliurement adjudiquen projectes de rehabilitació i acaben com este, és la representació del baix nivell cultural que se li aplica a estes fases de la recuperació històrica, un bon col·laborador d'esta associació, un valencià que li agrada veure com a tots els ciutadans de València que es protegisquen els nostres monuments, Vicente Beltrán, hui mateix ens ha fet arribar estes alarmants fotografies amb els fanals que han col·locat en el restaurat pont de Serrans, per als regidors que han permès estes instal·lacions tal vegada de perfil vegen al Rei Jaume I o Déu sap que, els quals veem amb els dos ulls veem un palote d'alumini que despersonalitza l'entrada mes impressionant de la nostra ciutat. esta vegada qui ha estat?..... estem cansats de vore com futuristes destrossen el nostre patrimoni i en este cas el nostre pont gòtic, intentant donar regnes soltes a sensacions que no acabem de vore ni comprendre, volem rehabilitacions serioses, i dignes que retornen l'esplendor i el pes al monument i no barrots que contrasten i danyen a la vista. Exigim coherència, vam demandar sensibilitat, i reclamem serietat, que ningú faça pegats amb els nostres monuments ni menys encara que ho adornen com si d'un arbre de nadal es tractara, Acció pel Patrimoni Valencià demana al Ajuntament de València, i als Regidors que han permès este disseny, que retiren immediatament estos espantosos fanals de barrots que danyen la coherència de la rehabilitació del Pont de Serrans.

Pròxim dissabte 18 d'octubre, a partir de les 11:00 hores: NO VOLEM CAP HOTEL


Feliç 9 d'Octubre, día del Poble Valencià

Valencianes i Valencians, hui 9 d'Octubre de 2008 volem des d'Acció pel Patrimoni Valencià, felicitar i reivindicar en el día del nostre poble, la nostra identitat i recuperació del nostre patrimoni, volem hui com tots els dies, que sigam treballant junts per aconseguir fer mes progrés com a poble que viu pels seus habitants i per la nostra arrelada cultura.
A totes i a tots, estigau en qualsevol municipi del territori valencià, disfruteu d'este día pensant en el futur i en tindre este projecte tan emocionant com el defendre la cultura valenciana.

SÍ, al Protocol del Castell d'Alaquàs.

L’Ajuntament d’Alaquàs i Acció pel Patrimoni Valencià, han rebut la carta d'adhesió per part de En Santiago Grisolia en nom del Consell Valencià de Cultura, al “Protocol del Castell d' Alaquàs”. Este protocol firmat entre l'Alcalde d'Alaquàs i actual Secretari General del PSPV-PSOE En Jorge Alarte i el President dAcció pel Patrimoni Valencià Luis Ramírez, és va realitzar el passat mes de febrer amb el recolzament en eixe moment de l'Associació d'Amics dels Castells d'Espanya (Delegació Valenciana) i el Director del Museu Nacional de Ceràmica, entre altres entitats. Este acord, és un avanç cap a la recuperació patrimonial de la Comunitat Valenciana, i de les necessitats dels municipis valencians per a poder saber els mecanismes oportuns per a rehabilitar i assessorar-se en temes que per desgràcia no facilita la Conselleria de Cultura (i de la qual esta Associació APV pot donar part que les sol·licituds en temes de cultura poden sobre passar els dos anys o no rebre-las mai). Acció pel Patrimoni Valencià, va voler que este protocol i el qual ens unix més per a defendre un dels nostres pilars culturals com els nostres monuments, i que fora sense lloc a dubte un escenari brillant, i que servisca d'eixemple, este marc i el brinda Alaquàs i la seua recuperació pública del seu Castell, en el govern del seu Alcalde En Jorge Alarte. Entre els diferents punts d'este acord, l'Alcalde d'Alaquàs Jorge Alarte es va comprometre als següents punts:
1.-Promoure la realització d'un congrés entre els governs municipals que desitgen participar, i sobretot dels regidors i responsables del patrimoni per a fomentar la tramitació i l'intercanvi d'estudis per a la protecció cultural local.
2.-Participar en la creació d'un centre fomentat des de la Conselleria de Cultura, i el Ministeri de Cultura tant per a l'assessorament jurídic i patrimonial com per a la recuperació del patrimoni i el seu foment.
3.-Intercanvi i foment de jornades i Exposicions, com debats perquè es puga crear un “Centre Assessor per a la protecció i rehabilitació del Patrimoni de la Comunitat Valenciana”, com la seua posada en valor i la seua divulgació.
4.-Promoure beques i ajudes per a la creació d'un Centre d'Estudis Aplicats així com perquè es puga crear un valor jurídic davant la necessitat de recuperar un bé comú perquè siga públic, prestant un servici general a la ciutadania.
Tots estos punts són els quals engloben l'esperit de la recuperació del patrimoni i que s'ha plasmat en “el Protocol del Castell’d Alaquàs”, a partir d'ara este projecte que té el recolzament i el valor d'entitats amb pes cultural en nostra Comunitat, serà enviat als diferents municipis del territori Valencià perquè tots junts avancem en la recuperació d'este bé tan singular i que per desgràcia es veu afectat moltes vegades, per decisions polítiques que no respecten les institucions que hui ens donen el sí al nostre projecte, per a la ciutadania valenciana.

Perilla l' Antic Convent de la Puritat

Este cap de setmana els veïns del carrer El Palomar tingueren que sol·licitar l'ajuda de la Policia Local per a denunciar un taca d'humitat de més de 5 metres que recau sobre la part interior de l'edifici situat en el Carrer Murillo nº16. Els veïns dels edificis paral.lels asseguren que tant de nit com de dia s'escolta les filtracions d'aigua en esta part del edifici de principis del segle XIX, i que tenen por que en qualsevol moment l'estructura no resistisca i es desplome afectant als edificis laterals on existixen propietaris que residixen en eixes finques. Luis Ramírez president de Acció pel Patrimoni Valencià, va presenciar també amb els veïns esta alarmant taca d'humitat, que a més de poder afectar als veïns, podria en qualsevol moment desplomar-se contra la muralla i jardí de l'antic convent del segle XIII, que es va protegir el 18 de gener de 2007, però que a data de hui no hi ha hagut per part de les determinades regidories cap pressupost ni projecte per a la seua digna recuperació i protecció. Ramírez veu alarmant que des del dia que es va notificar no han enviat a data de hui ni a bombers ni als tècnics de l'ajuntament perquè estes filtracions d'aigua puguen produir un accident en el qual perilla la vida de les persones que residixen en els laterals com la perduda cultura d'este espai que va fundar el Rei Jaime I, quatre mesos després de la conquesta de València. Des de Acció pel Patrimoni Valencià, vam recordar que el 24 de Juny es va celebrar una reunió amb la regidora de Cultura Mª José Alcón, l'assessor de cultura Pedro Aracil, el regidor de patrimoni de Benicàssim Domingo Ferrando i el President de Acció pel Patrimoni Valencià, Luis Ramírez, i que després de 4 mesos ni Benicàssim ni APV, han rebut cap proposta per part d'esta Regidoria que va prometre en el seu moment estar a l'altura de la fita històrica que representava el Senyor Pérez Bayer, i l'Antic Convent de la Puridad.

La Muixeranga o Ball dels Valencians

La primera qüestió a esmentar vindria constituïda per les opinions que hi ha pel que fa al nom. D'una banda, hi ha opinions documentades que en 1947 defensaven la procedència del nom, de la paraula àrab 'mochain, amb significat d'emmascarat' ‘o ‘encapirotado'. Per una altra, hi ha qui pensa que rep el nom genèric per ser la primera dansa que apareix obrint marxa, en record de les antigues desfilades i processons o festes públiques —moixigangues—, amb comparses i gent disfressada, que se celebraven per causa d'algun esdeveniment remarcat. La veritat és que hui, a causa de la falta d'investigacions, no es pot prendre part per cap hipòtesi. Les més antigues cròniques escrites que la vinculen a Algemesí daten del primer terç del segle XVIII, però de la seua constant i ferma presència molt bé pot pensar-se en un origen molt més antic. Si ens atenim a referències de cròniques, la data de 1724, celebració de les primeres festes solemnes en honor de La nostra Senyora de la Salut, podria ser la més antiga que la vincula a la Festa; però si tenim en compte la constatació documental dels Llibres de Comptes de la Vila, des de 1733 i des de llavors, ja amb cadència anual al liquidar-los el sou als dolçainers que tocaven en la Festa, és el més exacta fita cronològic.
Enllaç
Música

El ayuntamiento da un mes para que la Falla San Miguel desaloje su casal-barraca

El ayuntamiento ha publicado un edicto para comunicar a la Falla San Miguel-Plaza Vicente Iborra que debe desalojar el solar donde, desde hace más de 30 años, tiene instalado su casal, en la calle Alta con Bajada de San Miguel. El colectivo tiene que abandonar las instalaciones, ubicadas en una barraca, antes del 15 de septiembre, puesto que el consistorio derribará "las edificaciones existentes -la barraca y un pequeño pozo-, así como el muro de cerramiento", tal como consta en el documento.El edicto, publicado el martes de la semana pasada, también notifica a la agrupación fallera que se "deja sin efecto la cesión de uso" del mencionado solar, que el ayuntamiento le concedió el 10 de octubre de 1980. Asimismo, el documento anuncia que la parcela pasará a estar adscrita a la Delegación municipal de Seguridad Ciudadana a partir del próximo 16 de septiembre con el objetivo de que albergue "distintas competencias de Bomberos, Policía Local e Intervención en Emergencias".Desde hace varios meses, la Falla San Miguel-Plaza Vicente Iborra lucha por tratar de impedir la demolición de su casal. El colectivo ya lo ha intentado todo: desde la recogida de firmas hasta la promoción de las ventajas que sus instalaciones ofrecen al barrio, pero nada ha dado resultado. Una de las principales alegaciones de la falla era que la barraca -levantada por la agrupación- es la única existente en el centro de la ciudad, además de mencionar que el jardín que la rodea cuenta con tres especies de árboles protegidos.

2ª Aniversari d'Acció pel Patrimoni Valencià

Acció pel Patrimoni Valencià ha complit dos anys, en este temps el nostre balanç és molt positiu, els gestos i els compromisos que ha anat adquirint la nostra associació ha estat amb i per la cultura del poble valencià. Enguany hem reclamat mes que mai el compromís i el desenrrotllament de propostes cap a la recuperació i rehabilitació dels nostres monuments, que sense lloc a dubte són un dels pilars de la nostra identitat com poble, este compromís va tindre el seu punt mes àlgid amb l'acord del "Protocol del Castell d'Alaquàs" on el seu alcalde En Jorge Alarte, demostrà la seua amabilitat i la seua generositat amb la resta de municipis de la Comunitat Valenciana. De l'acord que sense lloc a dubte ajudarà a molts municipis, el 26 de gener signarem en la Seu de València, l'anunci i proclamació del 2011 ANY DE LA IL.LUSTRACIÓ VALENCIANA, i del com serà sense dubte l'any on els valencians i les valencianes tornem al segle on la llum del raonament va ser el camí de les arts i de la cultura. Acció pel Patrimoni Valencià, la teua voluntat i el teu copromís per la cultura valenciana, pel nostre patrimoni, però sobretot per la teua constància per a vore dia després de dia que som un poble orgullós de la nostra singularitat. Moltes gràcies a totes i a tots, i que aquests anys siguen d'assoliments i existos per a la recuperació del patrimoni valencià.

Per la fomentació del Socarrat Valencià


UN PATRIMONI, NOSTRES POBLES

Acció pel Patrimoni Valencià, inagurarà pròximament una secció dedicada als representants dels diferents municipis de la Comunitat Valenciana. Estes entrevistes eixiran en la nostra pàgina web tots els diumenges i podrem saber les diferents opinions que existixen sobre el patrimoni dels nostres municipis i en general del poble valencià. Totes les opinions i projectes eixiran reflectits en esta secció que el que intenta és promoure i recuperar el patrimoni valencià i fer un lloc de diàleg per a entendre millor les opinions dels nostres pobles.

EL TRIBUNAL DE LES AIGÜES CANDIDATA INMATERIAL PER L'UNESCO

L'àrea de Patrimoni Cultural Valencià està preparant la candidatura composta conjuntament pel Consell d'Homens Bons de l'Horta de Múrcia i el Tribunal de l'Aigües de l'Horta de València per formar part de la "Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco. En un comunicat, la directora general de Patrimoni Cultural Valencià, Pau Oms, ha destacat que la seua visita hui a la sessió del Tribunal de les Aigües es deu al "compromís formal" entre la Generalitat i el propi Tribunal" en esta candidatura".Per a la directora general "el Tribunal és l'expressió viva i pròxima d'una cultura totalment identificada amb el territori, els seus habitants i la seua història rica i densa", per la qual cosa tant la Generalitat com el Tribunal s'han compromès a impulsar esta candidatura. En este sentit Olmos ha assenyalat que "esta aspiració tan legítima com necessària", significa "la protecció d'un bé que suposa molt més que l'expressió d'unes maneres racionals i justes d'administrar l'aigüa entre els agricultors de l'Horta. "Encara que el termini per presentar la candidatura finalitza el pròxim 30 de setembre, la responsable de Patrimoni en la Comunitat ha destacat que "s'està treballant àrduament des de 2007" i que la documentació i el material audiovisual que han d'acompanyar a la candidatura es troba "en estat molt avançat".

Reunió amb la Regidora de Cultura de València

El Passat 24 de Juny va tenir lloc la primera reunió entre la Regidora de Cultura, i el Regidor de Patrimoni de Benicàssim Domingo Ferrando, i el President de Acció pel Patrimoni Valencià Lluís Ramírez. El punt de partida d'este contacte entre les diferents administració i representacions cíviques valencianes va posar com objectiu el compromís del 2011 en l'Any de la Il·lustració Valenciana, i la conservació de la casa natalicia de Francisco Pérez Bayer. Domingo Ferrando va mostrar l'afecte entre els diferents municipis valencians i el ferm compromís que almenys a València es conserve la casa del nostre Il·lustre paisà i que es fomente la seua figura. Lluís Ramirez també va reivindicar la casa com símbol del projecte d'esta commemoració com la visita al lloc per a què es comprove que és l'única solució per a protegir la casa i el jardí del desaparegut convent de la Puridad. La conclusió d'esta primera reunió és optimista i valora l'atenció de les autoritats del Cap i Casal, però insistint en la reafirmació i dialeg per a promoure un projecte comú per al 2011.

3 de Juliol a les Víctimes del Metro de València

Des del Consell de Acció pel Patrimoni Valencià, volem transmetre el nostre mes sentir estima i afecte en este dia tan tràgic per al poble valencià com és el 2º aniversário de l'Accident de Metro en Jesús. Des de la Directiva vos enviem el nostre recoltzament a tots els familiars i amics que han hagut de lluitar i tornar a reprendre la seua vida sense els seus éssers benvolguts, i que tant vosaltres com nosaltres mai seran oblidats. Que Descansen sempre en Pau.

Isla de Xàtiva o Tierra del Fuego

L'historiador José María López Piñero es fa una pregunta retòrica : «Qui sap qui és Diego Ramírez de Arellano Quants a Xàtiva saben la vida d'este pilot i geògraf », al seu llibre La tecnologia de la navegació a l'Espanya renaixentista, que publica l'Ajuntament de València, dóna la resposta. Este home va publicar el 1620 el llibre El reconeixement de l'estret de Magallanes i San Vicente . I va donar nom a l'Illa de Xativa -la qual cosa en l'actualitat es coneix com Tierra de Fuego-, al sud de la Patagònia, en el límit amb el Pol Sud o Antàrtida (a baix només hi ha la Terra de Juan Fernández).Era el resultat del seu viatge en 1618-1619 a l'hemisferi sud, recorrent des de Madeira Riu de Janeiro, i l'Estret de Magallanes. Segons Piñero aquest gran geògraf, va ser capaç de reconèixer les illes, capscaporals, i de mesurar latituds i longituds. «E inclou un mapa sobre l'estret de Magallanes on figura la Tierra de Fuego amb el nom d'Ísla de Xativa» . Aquesta denominació es va mantenir fins que va acabar la Guerra de Successió i tota la terra «va cremar». Inclosa l'Illa de Xativa que va veure el seu nom esborrat per un poquet més calent. No així l'extrem del sud o CapCaporal de San Vicente Mártir, que segueix a totes les cartes i mapes. El nom de Diego Ramírez de Arellano també sembla esborrat, encara que en 1852 Fernández de Navarrete el considerava un dels cosmògrafs amb major preparació científica.El llibre que l'Ajuntament de València ha publicat tenia un antecedent en un treball anterior de l'historiador, el 1979 una síntesi divulgativa. En este cas potser la llaguna quede completa i la memòria de l'il·lustre valencià veja reconeguda la seua aportació i vàlua.L'ocasió la pinten calba en la Multaqa de les tres cultures ,que se celebra des de matí fins al diumenge 17 de juny a Simat de Valldigna. Perquè divendres es presentarà allà el llibre i en la primera de les sessions científiques l'acadèmic de la d'Història dissertarà sobre els coneixements científics dels musulmans d'Espanya, entre d'altres la seua aportació a l'escriptura dels númerosos, als conceptes d'algoritme, o a l'astronomia i la navegació, amb l'ús de l'astrolabio. El llibre de nou publicat pastís d'establir-ne quins i quin tipus de coneixements tenien de l'Art de navegar en l'època del Renaixement, i en l'època dels grans descobriments. «La intolerància almoràvit va acabar amb l'elevat nivell científic i cultural de Dénia, quan era capital d'un regne de taifa que no solament comprenia els territoris alacantins, sinó també a les illes Balears, als que el rei Muyadid va afegir Sardenya» .I destaca al fullet editat per a aquestes jornades el treballfeina d'Abû-l-Alâ Zurr ib Mrwan i Abûs-Salt Umayya, una de les obres de la qual va traduir a llatí Arnau de Vilanova.Mitologia britànica. El catedràtic de la Facultat de Medicina de València, Piñero, també assenyala en el programa de Multaqa de les tres cultures que el llibre de Pedro Fernández de Quirós(1609) Relació sobre un memorial... sobre la població i descobriment de la quarta part del món, Austràlia incognita, havia aconseguit 44 edicions angleses des de 1617 a 1791. I això que li servix per desarmar la mitologia britànica chauvinista sobre els descobriments del Capità Cook, donat que « el diari de l'aristòcrata Joseph Banks sobre el seu viatge a bord de HMS Endeavour no es va publicar fins a 1826 i les figures sobre la seua col·lecció de plantes que es van editar per primera vegada en litografies de començaments del segle XX(1900-1905)» .

Princeps del Regne de València

Les restes mortals de dos prínceps de la Corona d'Aragó, que van viure el segle XIV, han estat exhumats a la Seu de València, igual com els corresponents al que va ser bisbe de València de 1248 en 1276, i canceller del rei Jaime I, fray Andrés de Albalat, a fi que els seus sarcòfags "d'un extraordinari valor històric i cultural", puguen ser mostrats en la pròxima exposició sobre l'època del rei Jaume I, prevista per a octubre en el Centre del Carme, situat en el carrer Museo, segons ha indicat hui a l'agència AVAN el canonge conservador de la Seu, Jaime Sancho.Un dels sepulcres acollia els fèretres dels prínceps senyor Jaume, fill del rei Juan I d'Aragó, i el senyor Alfonso, fill de Pere III també d'Aragó. Els dos hereus de la corona van morir en el segle XIV, el primer d'ells als pocs mesos de naixer i el segon, sent xiquet. Havien estat sobterrats inicialment al monestir de San Vicent de la Roqueta, a València, però amb la desamortització del segle XIX les seues restes van ser traslladades a la Seu de València a la capella de San Jaume, a la girola de la Seo.L'altre sarcòfag, del segle XIII, el més antic de la Seu, conté les restes del que va ser el tercer bisbe de València després de la Reconquesta, fray Andrés de Albalat, baix el pontificat del qual es va col·locar la primera pedra de la Seu de València. "En l'interior del sepulcre es trobava en perfecte estat un taüt de fusta, d'1,30 metres de longitud, pintat de verd i amb l'emblema d'una ala, escut de fray Andrés de Albalat, amic personal del rei En Jaume, del qual va ser a més el seu canceller," ha necessitatprecisat Sancho.A més, l'estructura del sarcòfag "és totalment nova per a l'època" ja que no presenta el "disseny habitual de treball amb la part superior en forma angular, sinó que és un perfecte prisma rectangular".Andrés Albalat va morir a Itàlia en 1276, en l'últim dels 9 viatges que va fer a Roma com a canceller del rei Jaume I, i les seues restes mortals van ser portats a València dies després. "Va ser una molt rellevant personalitat de l'Església del seu temps perquè, a més del seu treball diplomàtica al costat del rei Jaume I, com a bisbe de València va organitzar 9 sínodes diocesans, va construir la cartoixa de Portaceli i nombroses parròquies, va ampliar el convent de Santo Domingo i va crear diverses canongías", segons el canonge conservador de la Seu.L'exhumació de les restes va tindre lloc ahir, dimecres. Les tombes es trobaven ubicades a més d'un metre i mig d'alçària als contraforts que formen les parets laterals de la capella de San Jaume. Els treballs d'obertura dels sarcòfags van ser supervisats per l'arquitecte conservador de la Seu Salvador Vila, el deán de la Catedral, Juan Pérez Navarro, i el canonge conservador de Patrimoni Artístic, Jaime Sancho, a més dels també canonges Ramón Fita, Vicente Collado i Salvador Roca, tècnics de la fundació Jaume I, que organitzarà l'exposició en la qual es mostraran els fèretres.Després de ser analitzats les restes humanes pel forense, Gabriel Soler, col·laborador de la comissió diocesana per a les Causes dels Sants, varen ser depositades a la Seu, on es trobaran mentre dure l'exposició dels sarcòfags a la mostra sobre Jaume I, en la que seran exhibits després ser restaurats.

Fons Feder per a Russafa

Acció pel Patrimoni Valencià, considerem totalment discriminatori que el barri de Russafa no rebra res dels quasi 400 mil.lions d'euros dels Fons Europeus de Desenrotllament Regional.

Des de la nostra associació opinem que els diners es repartisquen actualment d'una forma desordenada, deixant projectes de gran valor, com la rehabilitació d'una zona de Russafa sense cap tipus d'ajudes, esta indiferència económica cap a València deuria de replantejar altres iniciatives i metodologíes diferents, on és puga crear una escala de subvencions segons el nivell de necessitas, i no permetre que els nostres barris no tinguen cap ajuda.
Creem que les comparacions son odioses, però si altres barris de la Unió i amb característiques molt somblants han obtingut beneficis no entenem com este barri amb una historia i riquesa arquitectónica se'ls ha negat completament.

Desitjem que en este problema l'Alcaldessa de València, Rita Barberá, demane a la Comissió dels Fons Feder, que modifique la seua estrategia i model d'ajudes i que Russafa puga entrar com es el cas del Barri de La Trinitat.

Acció pel Patrimoni Valencià, sol.licitarà a l'Alcaldessa de València, que s'observen totes les víes d'ajudes per a que tant l'Estat com la Generalitat invertisquen amb el foment i desenrotllament del Pla Riba.

El "Jumanji" Valenciano de Viveros.

El descontrol en Viveros, hizo que Acció pel Patrimoni Valencià, tomase las siguientes imágenes donde se observa uno de los patos pertenecientes al jardín municipal, en la fuente que existe entre la Alameda y la Pz de la Legión.

Este hecho pone en duda la protección y vigilancia existente en el Parque y la imprudencia por parte de la administración local ante este incidente, y recalcamos incidente ya que por un lado pone en peligro los animales que deben estar protegidos dentro del parque y por otra parte la inseguridad en este cruce donde existe una gran circulación, ante el paso de animales.

Luis Ramírez, presidente de Acció pel Patrimoni Valencià, solicitará al consistorio mayor presupuesto y vigilancia para la seguridad de los animales que viven en el mayor Parque de la ciudad, ante esta imprudencia, y descontrol.

Ramírez recalcará la petición de ser más prudentes y rigurosos, ya que nuestra alcaldesa no puede dejar en una vía tan circulada que se convierta en la versión valenciana de "Jumanji", y de poner en juego la seguridad.
La poca sensibilidad existente ante el medio ambiente, y a los animales son el reflejo constante de que en esta ciudad puede haber dinero para todo lo que se quiera menos para proteger a los mas indefensos, en este caso los animales.

El Valencià, en perill

El més de juny, les valencianes i els valencians anem a "conmemorar" el 26 aniversari del nostre Estatut d'Autonomía, un estatut, que fa molt poquet ha sigut reformat, però des de el nostre punt de mira deixant moltes portes obertes, i moltes finestres tancades.
Hui som més que fa deu anys, però som menys que moltes altres comunitats, i sobre tot de comunitats com la nostra que també tenen llengua própia, la valenciana.

Passetjant pels carrers del nostre Cap i Casal, podem comprovar que fins al mateix consistori fica en qualsevol altra llengua les traduccions de la seu informativa menys en la nostra, els carrers que abans el podiem ubicar en valencià, els tornen a traduïr al castellà, ¿quina clase de bilingüisme es la que permet que la nostra llengua ferida siga llevada del cotidià dels ciutadans i ciutadanes?....

Mai ens donaran una resposta, o almenys una bona resposta, per qué si tenim clar és que als nostres governants, no tenen cap d'interés en fomentar el valencià.

Conservem un dels nostres millors patrimonis que es la nostra llengua, la qual utilitzem per a recolzar les nostres arrelades i mes peculiars defensens de la nostra identitat com a poble, poble que es crema la seua personalitat i que no permeten lleguir ni tans sols en la nostra llengua própia els noms dels nostres carrers.

Paralización de los Restos de Ruaya”

Ayer el Ayuntamiento de Valencia, afirmó lo que todos sabíamos, la falta de liquidez presupuestaria paralizaban las excavaciones e inventario de los restos más antiguos hallados de la actual Valencia.

El sentimiento de perplejidad es el único que podemos difundir desde Acció pel Patrimoni Valencià, ya que mientras se gasta el dinero en actos irrelevantes de los cuales no nos aporta nada a los valencianos, en este que es para el conocimiento de nuestra historia y el eje central para conocer mas aún la fundación de nuestra ciudad, se paraliza quedando un solar tétrico.

Aconsejamos a la Alcaldesa de Valencia Rita Barberá, que exija lo antes posible la partida de la deuda histórica que tiene la Generalitat Valenciana con el ayuntamiento, no es posible que la Honorable Consellera de Cultura, la Sra Miró, se quede con los brazos cruzados y como siempre sin aportar ni colaborar.

La Sra Miró va a ser la consellera de los records históricos, ya que pasará a la historia como la consellería que menos a invertido en protección patrimonial, y en el abandono de ayudas para la recuperación y fomentación.

Exigimos que desde el consistorio valenciano, se exija lo antes posible a la consellera que se invierta lo que nos corresponde por población y que las ayudas lleguen lo antes posibles, y no se busquen formulas privadas o compromisos extraños con entidades que no esten relacionadas con la cultura o el patrimonio.

En caso de que esta situación perdure, Acció pel Patrimoni Valencià, se querellará a la Sindicatura de Greuges, por el abandono, y por los daños que pueda haber sufrido los restos por la falta de inversión, y la previsión de protección ante las lluvias de estos dias.

Nuestro cariño a la Guardia Civil

Acció pel Patrimoni Valencià, condena y lamenta el brutal atentado ocurrido en la Casa Cuartel del municipio alavés, en estos momentos duros ante el asesinato de un Guadia Civil, que en el momento de la explosión se encontraba en la garita, y de los heridos queremos estar hoy mas que nunca a vuestro lado.
Desde la APV queremos enviarle a la familia del fallecido, y a los heridos, como al resto del cuerpo de la Guardia Civil, nuestro cariño y afecto en estos duros momentos y que sigais con vuestro trabajo demostrando todos los dias vuestra responsabilidad tan importante como es defender la libertad.

MERAVELLES VALENCIANES

Des d'Acció pel Patrimoni Valencià, volem invitar als nostres seguidors que participeu de la meravellosa campanya que està realitzant Meravelles Valencianes, per a elegir entres els nostres vots el que creem que son els monuments en tots els aspectes més importantas del Poble Valencià.
Esta inicitiva ens fa apropar-nos més encara a la nostra cultura i la história del nostre poble a voltes molt arrelada i unes altres oblidades, per aixó vos animem a que feu amb el vostre vot que este projecte d'elegir els millors monuments valencians siga per a fomentar tot el que es valencià.

Amics de Guadalcanal

Desde hoy Acció pel Patrimoni Valencià, empezará una campaña publicitaria del municipio sevillano de Guadalcanal, la razon de esta es compartir con muchos ciudadanos de este maravilloso municipio de andalucia que viven en la Comunitat de València, y en otras comunidades.
Guadalcanal, se ubica en la sierra norte de Sevilla, y linda con extremadura, un municipio con una rica historia y unos personajes que han llevado su nombre a muchas tierras diferentes tanto de España como del extranjero.

Su patrimonio lo engalana 4 templos, el antiguo palacio, y un excelente cuidado de sus calles como de sus edificaciones, como antes hemos mencionado localizamos a este municipio en la sierra, y nos muestra en ella un paisaje inigualable.

Desde Acció pel Patrimoni Valencià, quiero llamar a todas las hijas e hijos de este municipio sevillano, y en especial a los residentes en Valencia para que todos unidos fomentemos esta pequeña Gran Tierra.


Finalitze este escrit en valencià, en agraïment al poble valencià que va rebre amb els braços oberts a molta gent vinguda d'altres terres i que varen trobrar aci la seua casa, i llar per a formar la seua familia i viure com la resta de les valencianes i valencians.

BONES FESTES FALLERES I FALLERS

Des d'Acció pel Patrimoni Valencià volem enviar-vos a tot el poble valencià en especial al món faller, i a tota la gent que ens van a visitar els propers dies, que tingau unes bones festes, i que pugau gaudir tant de la acollidora Ciutat de València com a la resta de poblacions de la nostra comunitat que també estan celebrant les Falles a Sant Josep.
Bones festes i Visca València!!!

Palacio Real de Valencia

El Real de Valencia se enraiza en la larga tradición de palacios urbanos que los monarcas de la Corona de Aragón tuvieron en las ciudades principales de sus territorios. Así como en la Corona de Castilla, los monarcas en muchas ocasiones utilizaron para residencia algunos de los principales monasterios en las diferentes ciudades de sus dominios, en la Corona de Aragón, aunque también emplearon monasterios como el de Poblet, fue frecuente contar con un palacio concreto donde instalar la corte cuando se visitaba la ciudad. Pero mientras podemos conocer aunque sea de forma parcial e imperfecta algunos de los más importantes palacios en estas ciudades, como el Palau Major de Barcelona, la Almudaina de Palma de Mallorca, la Aljafería de Zaragoza, el Castel Nuovo de Nápoles, el Palacio Real de Palermo o el palacio de los Reyes en Perpignan, por citar los de las ciudades más destacadas, el Real de Valencia es el único de esta serie que fue totalmente arrasado y prácticamente ha pasado desapercibido en el conjunto de la historiografía sobre esta tipología.

Su origen se sitúa en el emplazamiento de una antigua almunia o casa de recreo que perteneció a los monarcas árabes de la ciudad. Al otro lado del río, extramuros, y comunicado con la ciudad por medio de un puente sobre el Guadalaviar, el Real, gozó de una extensión enorme, que le venía facilitada por su situación fuera del caserío, lo que permitió que fuera ampliándose y creciendo y llegara a contar con un frente de fachada de más de 200 metros, que nos da una idea de la magnitud del edificio. Rodeado de extensos jardines, su arquitectura estuvo íntimamente ligada a los huertos, al agua, a las acequias, que transcurrían en torno a él, y que remiten igualmente a este origen árabe.

Precisamente una de las primeras referencias históricas al edificio, donde ya aparece con el nombre de Real, se encuentra en la crónica de la conquista de Valencia, por parte del rey Jaime I, quien en el sitio de la ciudad en 1238, se encontraba, entre las torres de la muralla, ante la rambla y el río y el Real8. Las catas arqueológicas dieron cuenta del hallazgo de varios restos fragmentarios de basas y capiteles califales, cuya datación se situaba a mediados del siglo X, por su semejanza con algunas de Madinat al Zahra, y que posiblemente se pueden considerar ya como material reutilizado en la época de construcción de la almunia del rey Ceit-Abu-Ceit, presumiblemente de cronología posterior (periodo taifa)9. Pero el análisis de los planos, la información documental y el conocimiento que tenemos, parecen indicar que este primer edificio, no era excesivamente monumental. Posiblemente no se mantuvieron apenas restos de su arquitectura en las sucesivas construcciones que se siguieron, alejando su modelo de otros edificios aúlicos pertenecientes a los reinos Taifas, como la Aljafería, que conservó mucho más de su fisonomía original. El Real cabe presuponerse que fue prácticamente reconstruido como residencia de los monarcas aragoneses casi en su totalidad, a partir de la conquista cristiana, incorporando algunos restos muy parciales de la arquitectura anterior.

Ciertamente la época de mayor auge arquitectónico y de configuración de la imagen del Real valenciano es claramente posterior, y a unas pequeñas transformaciones que se efectuaron al poco de la conquista cristiana que supusieron el arranque del nuevo palacio, se siguió una verdadera reconstrucción a partir del reinado de Pere el Ceremoniòs (1336-1387). Este fue el momento de auténtica configuración del conjunto arquitectónico del palacio, al que siguió otro momento también muy significativo, encabezado por el rey Alfons el Magnànim (1416-1458). Ambos monarcas invertirían considerables sumas de dinero, seguirían personalmente el desarrollo de las obras, y permitirían la contratación de los más destacados maestros, para hacer del Real valenciano una de las residencias más significativas de sus reinos.

Wikipedia i la realitat de la Comunitat Valenciana

Realment els membres de Acció pel Patrimoni Valencià, no podem entendre que la enciclopèdia Wikipedia puga convertir l'informació i la realitat en temes de discusió, les valencianes i els valencians vivim en la Comunitat Valenciana, un poble que ha decidit que és i que és el que vol, i no volem que ningú ens diga com tenim que denominar i clamar les cosses.
Som un poble, que amb el seu Estatut d'Autonomía i amb eixe conses ha dit la gran majoria el que vol ser, a on vol anar i com voler vivir.

Per tant als membres de Wikipedia li demanem des d'aci que quant tinga que fer una exposició d'un tema tant important, com la denominació del territori valencià, la nostra llengua, la nostra senyera, i fins i tot respectar les nostres festes i els ninots, que facen el favor de llegir i demanar més informació per a no cometre barbaritats.

Esperem que rectifiqueu.

Los restos de Ruaya son un asentamiento Íbero

Todo lo que hemos encontrado hasta ahora -explicó- nos lleva a pensar que se trata de un asentamiento íbero, pese a la gran cantidad de cerámica púnica que también ha aparecido". Para reafirmar su, de momento, hipótesis, la arqueóloga se apoya en la balsa del siglo III a.C. que descubrió al inicio de las excavaciones, así como en otra estructura hídrica perteneciente a la cultura ibérica que ha hallado recientemente y en las piezas cerámicas encontradas, "típicas de un ajuar doméstico".Las fosas y pozos de agua que ha encontrado en la zona también refuerzan su teoría, así como unas pequeñas oquedades que no son otra cosa que las improntas de los cultivos, es decir, las marcas que dejaron los árboles o arbustos que alguien crió allí tres siglos antes del nacimiento de Cristo. "Son entre 12 y 15 fosas de plantación de unos 20 centímetros de profundidad -señaló- y, de momento, no sabemos qué tipo de cultivo albergaban".Ésa es una de las muchas incógnitas que aún debe desvelar la excavación, aunque la primera y principal es dónde está el poblamiento íbero del que dependían esas tierras agrícolas. Y es que Marisa Serrano está totalmente convencida de que "muy cerca tiene que haber un poblamiento de algún tipo", ya sean apenas unas casas diseminadas o un pequeño poblado. Lo único que desea ahora es que se encuentre en la zona del solar que aún resta por excavar. "Todavía queda el 50% de la parcela por trabajar", aclaró la arqueóloga, lo que significa que "aún pueden aparecer muchas cosas" que ratifiquen su teoría o que la derrumben. Así pues, no hay otra opción que esperar.Un caserío romano de época imperialLo que sí parece claro es que el área fue en todo momento, desde el siglo III a.C. hasta al menos el XVII, un típico paisaje de huerta salpicado de casas de labor. De hecho, en la época romana imperial la zona también estaba dedicada al cultivo, como lo atestigua la construcción del siglo II encontrada junto a una de las balsas íberas. "Creemos que se trata de una especie de caserío", dijo Serrano. Muy cerca, aunque todavía en niveles almohades y bajomedievales, han salido a la luz varias canalizaciones de agua que datan de los siglos XII, XIII y XIV, así como una edificación medieval propia también de labores agrícolas.
Publicado en el Diario Levante EMV el 11 de Marzo de 2008

Les muralles del Cap i Casal

La nostra ciutat mil.lenària és una de les més antigues de la penísnsula ibèrica, la nostra terra a vist com les diferents cultures dels pobles que han passat, i altres que és varen assentar han donat el crisol de cultures que tenim hui en día.
El nostre amic Julio Cob, un valencià pels quatres costats ens ha enviat la següent fotogràfia per a que pugam conèixer un poquet més encara, els carrers per a on discurrien les muralles des de la fundació romana fins l'última que es de l'época cristiana.

Muralles defensives com les arabs o les impresionants muralles cristianes que ens feren la ciutat més gran de tota Europa al segle XV.

Vos recomanem que visiteu el blog del nostre amic Julio Cob http://elblocdejota.blogspot.com/ i l'apartat "Rincones de Valencia" i així entre totes i tots anirem coneixent la nostra meravellosa história.

ETA NO, PAU SI

Hui els assasins han tornat a fer l'única cossa que saben fer, matar, hui les valencianes i els valencians, els espanyols en general i qualsevol persona que estima la llibertat fem reafirmació per la democràcia, hem perdut a Isaias Carrasco, ex regidor del partit socialista en Euskadi.
Isaias és un dels nostres, sí un dels nostres es aquell que teballa pel seu poble, per que vol que la seua gent puga viure millor, un dels nostres per que defensa la llibertat i per que mai ha deixat les seues idees pels mafiossos assasins, i repugnants com els membres de ETA.

Hui vos heu emportat un home amb un bon cor, però hui més que mai ens recordeu a tots nosaltres que no hi ha prou pistoles per a silenciar la nostra veu, la que vol un poble lliure.

Des de Acció pel Patrimoni Valencià, volem enviar un fort abraç a la viuda de Isaías Carrasco i als seus fills, a tots els regidors d'Euskadi que tenen que viure amb la por de que els assasin vulguen fer-los silenciar, el nostre recolzament i la nostra major estima a totes i tots que viuen esperant viure en llibertat

QDQ TAMBÉ EN VALENCIÀ

Des d'ahir, día 3 de Març, les valencianes i els valencians guayem drets per a la traducció de pàgines d'informació com es el cas de QDQ, que traduixen al valencià.
QDQ és una web que dona informació cartogràfica de les ciutats més importants d'Espanya, com el cas de la Ciutat de València, a més del màgnific servici de trobar qualsevol façana dels edificis que vulgues vore, al mateix temps també ens donen informació del comerç que podem trobar al voltant de la direcció que estem buscant.

Acció pel Patrimoni Valencià, li va demanar al seu servici d'atenció al client, fa quasi mig any que la traducció tambe deuria d'estar en valencià, com els altres idiomes oficials de les diferents autonomies, i des de llavors ens varen informar que la traducció es ficaria quant estiguera totalment finalitzat el treball de la traducció.

Per fi, tenim la traducció en valencià, i des d'aci volem agraïr a totes i tots els treballadors de l'empresa, com als realitzadors de la pàgina web per tindre la sensibilitat de fer la traducció al valencià i així podre fomentar el nostre us i la nostra llengua, també volem dir a moltes empreses a nivell estatal que seguisquen el mateix camí que ha fet QDQ, al incloure el valencià amb la resta d'idiomes.

Moltes gràcies en nom de Acció pel Patrimoni Valencià a QDQ.

FABLA ARAGONESA


'El Llibre dels Repartiments'

'El Llibre dels Repartiments', és un dels documents més importants al voltant del Regne de Valéncia, tornarà a estar en València per primera volta des de 1930 entre els mesos d'abril i juny, com peça estrela d'una exposició que acollirà en este temps la Biblioteca Valencianau, segons va anunciar la Consellera de Cultura. La peça que es troba en l'Arxiu de la Corona d'Aragó en Barcelona ha sigut cedida pel Ministeri de Cultura.

El primer i segon volumen arrepleguen les donacions de propietats rústiques i urbanes de la Ciutat i térme de València como de tot el Regne. Unes 3.200 registres de donacions, en el tercer volumen estan arreplegats els edificis de la Ciutat de València, amb l'indicació del antic propietari i del beneficiari de la donació.
Quant es va crear estos documents foren creats com quaderns solts de paper, els quals al segle XVIII foren enquadernats en tres volumens per a favorir la seua conservació. Junt amb el 'Llibre del Repartiment' s'expondran uns 34 pergamins de l'época de Jaume I que també va a ceder l'Arxiu de la Corona de Aragó, més altres 30 pergamins de l'Arxiu de la Catedral de València. Tot estarà acompanyat d'una exposició bibliogràfica relacionada amb el 'Llibre del Repartiment'. L'exposició al voltant del 'Llibre del Repartiment' en València estarà dirigida pel profesor de l'Universitat de València, Ramon Ferrer, junt amb els técnics de la Direcció General del Llibre, Arxius i Bibliotequess, concretament els Arxius del Regne de València, i de la Biblioteca Valenciana.

2, 29 millones de euros para proyectos de la Comunitat Valenciana

Desde Acció pel Patrimoni Valencià, felicitamos a los municipios de nuestra Comunitat, que han sido aprobados sus respectivos proyectos de recuperación y rehabilitación por el proyecto del “1% Cultural”.

La partida presupuestaria que se enviará para proyectos íntegramente valencianos, es 2, 29 millones de euros, según la información entregada en estos momentos por el Ministerio de Fomento.

Entre los proyectos aprobados estarían la recuperación del acceso histórico del Castillo de Sax, financiará con un 75% las murallas renacentistas de la Villajoyosa, la Torre Aguiló del mismo municipio.
Esta vez el Cap i Casal, también ha sido uno de los municipios que recibirán esa financiación como la Alquería de la Tallada de Novelés, y el histórico Convento-Museo del Carmen, en ciutat Vella.

Estas cantidades económicas, y las que recibimos recientemente en Diciembre, convierten a nuestra Comunitat, en una de las que más dinero recibe por parte del Ministerio, por un lado el proyecto patrimonial esta funcionan excelentemente, pero los proyectos que se entregan por parte de los municipios son impecables para que sean los aceptados y que así consigan su puesta en marcha y su rehabilitación.

El presidente de Acció pel Patrimoni Valencià, Luis Ramirez, solicitará a todos los municipios de la Comunitat Valenciana, que hagan inventarios exhaustivos sobre la situación de sus monumentos para que al igual que otros municipios, como Valencia, Xàtiva, o Dénia, entre otros, tengan financiación para la recuperación de sus propuestas.

Vemos muy acertados estos pasos que conducen a la movilización y sensibilización por parte de los poderes públicos y por fin se le de el valor y nivel correspondiente al patrimonio, que es sin lugar a duda símbolo y pilar de nuestra identidad como pueblo.

Carta a la Consellera de Cultura Trinidad Miró

ATT/ Honorable Consellera de Cultura.
Trinidad Miró:

Honorable Consellera Trinidad Miró, tras los descubrimientos arqueológicos encontrados en la parcela de la calle Ruaya, estamos ante la evidencia de que en la llanura valenciana hubo asentamientos antes de la fundación de la Valentia romana del 138 a.c.

Acció pel Patrimoni Valencià, le solicita que no se tomen medidas drásticas ni rápidas en este asunto, y se conserve la mayor parte de los restos puesto que en el futuro nos puede indicar más sobre la fundación de la actual Valencia, o si los encontrados en la calle Ruaya podrían ser lo que Rufo Festo Avieno indicó en la obra Ora Marítima la población de Tyrim (junto al rio Tirius).

Estos restos podrían aportar en el verdadero sentido de la creación de la ciudad, o si existía alguna población en la isla que formaba el Turia en lo que fue la ciudad romana, como enlaces con ciudades históricas y estratégicas como Edeta (Lliria).

Acció pel Patrimoni Valencià, le proponer crear una gran carpa que protejan estos restos y variar el proyecto del parking, queremos con esta propuesta sensibilizar a la Conselleria de que no solamente es Valencia el Centro histórico si no que todas aquellas zonas de la actual Valencia tienen derecho a poseer, proteger los restos históricos y mas de este calibre.

Hay suficientes solares en zonas cercanas para variar el proyecto del parking y no dañar estos restos que modificarán sin lugar a duda los libros de historia de la creación de la ciudad de Valencia, posiblemente ya no hablemos de una ciudad que crearon los romanos si no de una población conquistada por los romanos que se desplazase a la antigua isla que formaba el Turia como zona estratégica y defensiva ante posibles ataques.

Le pido que ante las preguntas y los posibles estudios que se puedan hacer no se destruyan estos restos, y se mantengan para encontrar la historia de la creación de la antigua Tyrim.

Le envío un cordial y amistoso saludo.

Luis M. Ramírez
Pte Acció pel Patrimoni Valencià

La Casa Judía amb Acció pel Patrimoni

Des de Acció pel Patrimoni Valencià, volem agraïr l'adhesió de la associació jueva que treballa amb tant d'esforç per a recuperar el patrimoni jueu de la Comunitat Valenciana, el seu projecte també és el nostre, i en este viatge per a la recuperació de la cultura valenciana volem tindre persones tan admirables com es "La Casa Judía" de Sagunt, moltes gràcies amics i amigues.
Sagunto a 12 de Febrero de 2008
El Museo La Casa Judía se adhiere a la plataforma “Acció pel Patrimoni Valencià”.
Apoyando a dicha plataforma en la recuperación y conservación del patrimonio Valenciano.

Museo La Casa Judía
El castillo, 58
46500 Sagunto
Valencia
http://www.casajudiasagunto.com/
info@casajudiasagunto.com

"PROTOCOL CASTELL D'ALAQUÀS"

El día 11 de Febrer a les dotze del mig dia, tindrà lloc el signament pel Alcalde d'Alaquàs Jorge Alarte i el president d'Acció pel Patrimoni, del acord "Protocol Castell d'Alaquàs". Amb este acord es donarà suport per a la recuperació i informació des de el Castell d'Alaquàs a qualsevol municipi de la Comunitat Valenciana, i per tant tindre un mòdel a seguir per les institucions públiques per a mantindre el nostre patrimoni cultural.

Cuadre de Pérez Bayer a la Biblioteca de El Escorial

Fins ara, les úniques representacions de Francisco Pérez Bayer, que coneixiem tant Acció pel Patrimoni Valencià com l'Ajuntament de Benicàssim eren el retrat existent a l'Universitat de València, i a l'esglesia de Benicàssim.
Com altres vegades ha ocorregut hem trobat este cap de setmana per casualitat un altre cuadre del home mes representatiu de la Il.lustració Valenciana, i en un lloc privilegiat i considerat com de les millors biblioteques d'Europa, la Biblioteca de El Escorial.

La Junta directiva va a fer tot el possible per a conseguir les dades i el autor del cuadre com la possibiltat de que estiga temporalment a la nostra terra.

Asociaciones firman un manifiesto para recuperar la casa de Pérez Bayer


Entre los asistentes al acto destacaron también el gerente del Museu Valencià de la Il.lustració i de la Modernitat (MUVIM), Francisco Molina; el presidente de Amics del Carme, Toni Cassola; el director de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia (RSEAP), Francisco Oltra; el concejal socialista del Ayuntamiento de Valencia Matías Alonso; el diputado portavoz de Unió Valenciana, Julio Chanzà y el secretario general del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera, entre otros.Durante su intervención, el presidente de Acció pel Patrimoni Valencià, Luis Ramírez señaló que la Ilustración Valenciana fue un movimiento cultural que "revolucionó" las artes, la ciencia y la medicina y en el que destacaron ilustres valencianos como Pérez Bayer y al que definió como "el sabio de España". En ese mismo año, se cumple el 300 aniversario del nacimiento de Pérez Bayer.De la misma forma, sostuvo la importancia de restaurar la única casa de este ilustrado que, actualmente, está "muy desmejorada". "Es necesario la participación y el compromiso del Ayuntamiento de Valencia y de la Generalitat para la ejecución de este proyecto", manifestó. Por su parte, el concejal de Patrimonio del Ayuntamiento de Benicàssim, Domingo Ferrando, recordó la figura de Pérez Bayer y su importancia en la localidad castellonense donde creó la Iglesia de Santo Tomás de estilo neoclásico, -conocida popularmente como la Iglesia de les LLàstimes-, en una época en la que el pueblo "aún no estaba constituido como tal". Por ello, afirmó que los vecinos de este municipio "aprecian a este valenciano como si fuera su fundador porque gracias a él se construyeron los asentamientos alrededor de la parroquia" añadió. Asimismo, la primera teniente alcalde de la localidad castellonense, Susana Ros resaltó que Pérez Bayer inculcó a Benicàssim las "ganas de crecer y de abrirse al mundo". Por este motivo, quieren que se reconozca su trabajo y confían que este acto "sea el primero de una serie de actuaciones que conmemoren su figura".Por otro lado, en el manifiesto presentado se solicitó que las instituciones valencianas reconozcan los méritos culturales de Pérez Bayer y de muchos otros ilustres valencianos. Asimismo, se pidió a la Conselleria de Cultura un plan especial para que se fomente entre el alumnado el conocimiento de los autores de la Ilustración, la colaboración con la Biblioteca Nacional para recopilar obras valencianas, la creación de un consorcio cultural con las administraciones para preparar exposiciones itinerantes y la rotulación de calles con nombres de estas figuras, entre otras solicitudes.El dean de la Catedral de Valencia, Juan Pérez invitó a los ciudadanos a ver en la capilla de los Borja un "trozo de Benicàssim" ya que él se pueden visitar los restos de Pérez Bayer Y de Santo Tomás de Villanueva, que a su vez, tiene dedicado el altar mayor de la Iglesia creada por este "ilustre valenciano". Del mismo modo, durante el acto se destacó que Francisco Pérez Bayer fue director de la Biblioteca Nacional, Académico de Honor de San Petersburgo y Göttingen, Catedrático de hebreo en Salamanca y miembro de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia. En ese sentido, creó "obras maestras" como ´Del Alfabeto y la Lengua de los Fenicios y sus Colonias´ y ´Orígenes de las voces españolas derivadas de las voces hebreas". Bayer realizó además el ´Catálogo de la Real Biblioteca del Escorial" y emprendió, con 71 años, un viaje para crear la obra ´Viaje arqueológico desde Valencia a Andalucía y Portugal´. Donó su biblioteca particular, compuesta por 20.000 volúmenes y con ella, se creó la Biblioteca Universitaria de Valencia que lleva su nombre.

CARTELL 2011 ANY DE LA IL.LUSTRACIÓ VALENCIANA


Cartell realitzat per Mario Sánchez-Grande Javier, volem agrair-li el seu màgnific treball per Acció pel Patrimoni Valencià.

26 DE GENER A LES 11:20 A LA SEU DE VALÈNCIA

Acció pel Patrimoni Valencià, l'Ajuntament de Benicàssim, vos invitem a l'acte de proclamació de "2011 any de la Il.lustració Valenciana", es farà este dissabte 26 de gener a les 11:20 del matí en la Seu de València en la Capella de Santo Tomás de Villanueva, on es troban les restes mortals del erudit valencià Francisco Pérez Bayer.
Este acte històric farà que el 2011 recuperem tant als autors destacats com les obres tots ells que representen la Il.lustració Valenciana, per aixó és important que les valencianes i els valencians estigam tots i totes en esta data tan important per a la cultura del poble valencià.

UN ANY SENSE CAP RESPOSTA

Hui 18 de Gener es complix el primer any que el regidor d'Urbanisme D. Jorge Bellver, va anunciar les mesures a pendre per a recuperar l'antic Convent de la Puritat, la muralla del segle XV-XVII descoberta per membres de Acció pel Patrimoni Valencià i nivell 3 per a la façana de la Casa Natal de Francisco Pérez Bayer.
A data de hui, el consistori valencià incomplix la Llei d'Arbres Monumentals de la Comunitat Valenciana, la Llei de Protecció Patrimonial, i a més encara no ha realitzat cap partida presupostaria per a la recuperació d'esta zona de gran valor cultural i històric, ni veiem que tinguen cap intenció de fer-ho.

Este any, a més de caure l'edifici paralel a la Casa de Pérez Bayer, provocant el patiment de varies famílies que encara no tenen la seua vivenda, Acció pel Patrimoni Valencià, ha rebut molts recoltzaments , a més de la perseverància del Sr. Santiago Grisolia qui va exigir reiteradament la protecció del edifici, com també l'adhesió per majoria absoluta de la corporació municipal de Benicàssim, però la poqueta sensibilitat existent del govern municipal valencià, no solament ignorant a la nostra associació, que a més, des de llavors l'Ajuntament de Benicàssim no ha rebut cap resposta a la seua petició per a protegir la casa natalícia.

Acció pel Patrimoni Valencià, seguirà treballant per a conseguir que el nº6 del Carrer Palomar es convertisca en el Museu de la Il.lustració Valenciana, per tant anunciem que amb la col.laboració de les autoritats de Benicàssim anem a Declarar el día 26 de Gener en el Cap i Casal, "2011 Any de la Il.lustració Valenciana",eixe any es complirà el 300 aniversari del naiximent d'uns dels exponents més importants de la il.lustració no tan sols valenciana si no també espanyola, Francisco Pérez Bayer, serà´l'any per a recordar les figures d'este moviment cultural que tingué personatges destacats originaris del poble valencià.

LA PERLA DEL GÒTIC CIVIL EUROPEU

La Llotja de València és un dels edificis més emblemàtics de la nostra ciutat, l'obra mestra de l'arquitèctura civil gòtica. És va començar a construir en 1483 segons el projecte del mestre Pere Compte. El conjunt està format per tres cosos que, observats des de la plaça del Mercat, seríen primer el saló de contratació seguit pel torreó central i a la seua esquerra, el Consolat del Mar.El saló Columnari o Sala de Contratació és va iniciar en 1483 i la sala major està dividida en tres naus longitudinals per columnes helicoidals. L'edifici està pensat com un temple al comerci i presenta un marcat caràcter simbólic, en el que s'ha volgut vore la representació del paradís en el que les columnes seríen els árbres i les cúpules representaríen la cúpula celestial. El municipi va instalar ací la "taula de canvis" per a reatlizar les operacions bancaries del moment. La torre central consta de planta baixa i dos plantes altes, que en el seu orige és dedicaven com a pressó dels mercaders declarats sense solvència. l'última part del conjunt del edifici del Consolat del Mar, construït en l'any 1498 baix la direcció de Pere Compte qui va morir sense vore'l finalitzat. Diferents mestres continuaren les obres després de la seua mort, finalitzant en 1548. Destacarem la zona més alta de la façana que recau a la plaça del Mercat la galería corrida d'arcs i els quaranta medallons representant els rostres dels emperadors romans personatges il.lustres, tot relacionat amb l'época renaixentista.

ACCIÓ PEL PATRIMONI RECLAMA LA PROTECCIÓ DE SANT VICENT DE LA ROQUETA

Acció pel Patrimoni Valencià, ha enviat una carta a la representat del Consisitori de Lisboa, Paula Teixeira, per a recolzar les associacions vicentines en la nostra lluita per a recuperar l'edifici i així venerar al sant. La capital Lusa el te com a un dels seus sants patró. El president de l'associació, Luis Ramírez, en la seua carta li recorda l'unió que s'ha produït per part de quie és el patró de les dos ciutats i que fins i tot l'escut de la Ciutat de Lisboa porta com a figura central el cos del Sant quant és va portar a la capital de Portugal. És per tant un esforç més per a recuperar un edifici que s'ha deixat abandonat per l'Ajuntament com per a la Generalitat. Ni tan sols quant la Generalitat va destinar 100 milions de les antiges pesetes per a la seua rehabilitació com a seu de la Academia Valenciana de la Llengua i va desestimar utilitzar-ho per a esta institució. Altres entitats vicentines promouen la recuperació del Camí de Sant Vicent Mártir, com per a la Asociación Via Vicentius Valentiae, amb el objetiu de recupaerar una sender de 755 kilómetres y 22 etapes amb més antiguetat que el Camí de Sant Jaume, que comença en Huesca y finalitza en l'edificio de la Roqueta. Les entitats Vicentines esperen una aposta després de que l'ajuntament, el propietari del edifici, haja desestimat convertir-ho en un centre de peregrinació tal com és va pronunciar fa poc el regidor de Grands Projectes, Alfonso Grau. Les associacions propugnen la recuperació però des de les institucions no fan res per a escoltar-les. El regidor Grau recordà que els grands esforços del seu equip de govern en rehabilitar alqueríes i altres edificis històrics, como Tabacalera i l'antic matader de la Petxina però cap esforç és dirigix a l'edifici a on els vicentins diuen que es troba les restes del màrtir i patró.

JAUME I EL REI VALENCIÀ, 1208-2008

El pròxim 2 de febrer els antics territoris peninsulars que formarem la Corona d'Aragó estem de celebracions, és complirà el 800 aniversarí del naiximent del rei més conegut i simbol de la història del Poble Valencià, Jaume I.
En estos díes que tant s'ha parlat pel canvi de nom que el CVC ha proposat per a la plaça de l'Ajuntament, i que nosaltres hem recolzat volem també fer una crída a tots els moviments valencianistes que veuen en esta proposta un intent de tornar a parlar de "invassions de pobles veïns".

Ningú dels reis del Regne de València, han fet res per la gràcia de Déu, Jaume I tingurerem que pagar una gran quantitat de diners per a que aplicara els Furs de València a gran part del Regne, i que jurara respectar-ho, Pere IV va concedir el blau de la Real Senyera, i las dos "L" al Cap i Casal per la resistència contra Pere de Castella, Alfons V el Màgnanim va portar el sant calze i la majoria de joïes de la Corona d'Aragó, per el deute que tenia el rei amb els diners concedits per les Corts, per a financiar campanyes bèliques.

Un darrere l'altre, però sempre els valencians hem tingut que fer-nos respetcar possant diners o lluitant, la gran diferència es que Jaume I va voler que el nou territori conquerit fora independent amb lleis pròpies, garantia del poble que erem i que som, Jaume I es va establir a València, i els nous reis seríen valencians com Pere III El Gran.
El final dels seus díes fou en Alzira camí cap a València, i durant els tres primers anys estigué sobterrat a la Seu Valentina, no va elegir cap altre territori si no el nostre.

Per tant els valencians tenim que unir-nos per a reclamar la figura del Rei Jaume I, que és compartit amb altres territoris, però que som justament els valencians els que podem dir que hem tingut el rei mes valencià de tots.

Luis Ramirez President Acció pel Patrimoni Valencià

ÈPOCA MUSULMANA

Després de la conquesta musulmana de l'any 711, i seguint la tònica anterior, la primera etapa de domini musulmà constituïx un període fosc per a València (Balansiya en les fonts àrabs), del qual a penes tenim referències. Una d'estes ens parla de la destrucció de la ciutat per Abd al-Rahman I —Primer emir de Còrdova—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd allah al-Balansi, fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la Russafa, origen del barri del mateix nom, i del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió verdaderament transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'Islam.
Torre de la muralla musulmana del segle XI que s'alça al costat de la plaça de l'Àngel.
A l’època califal Balansiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del Carme i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per a convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador. Però el verdader auge de la ciutat va començar després de la caiguda del califat de Còrdova, al 1010, que va donar inici a l'aparició de tota una sèrie de regnes autònoms o de taifes, un d'ells el de València. La ciutat va créixer, i en temps del rei Abd al-Aziz s’hi va edificar una nova muralla, de la qual encara es conserven restes al barri del Carme Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge experimentat per la ciutat en este moment.A finals del segle XI, aprofitant el clima d'inestabilitat política, el Cid es va fer amb el control de València, la qual va romandre a mans de les tropes cristianes fins al 1103. A la seua marxa, els almoràvits van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.
La decadència del poder almoràvit va coincidir amb l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els almohades, que governaren la península a partir del 1145. No obstant això, la seua entrada a València va ser frenada per Ibn Mardanis, el Rei Llop, monarca de València i Múrcia, però finalment la ciutat va caure en mans dels nord-africans al 1171. Durant les primeres dècades del segle XIII la ciutat es va refortificar davant la imminència de l'avanç aragonés. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa rodejada per una feraç horta. La conquesta de València per Jaume I al 1238 va posar fi a cinc segles de cultura musulmana, però esta va deixar una sòlida empremta a la ciutat i al territori valencià.
Informació de l'Ajuntament de València

Acció pel Patrimoni reclama la protecció de les Torres de Quart

Acció pel Patrimoni Valencià, després de quasi un any de la restauració realitzada pel consistori valencià, reclama major inversió i respecte cap a uns dels monuments més representatius del "Cap i Casal".

La quantitat de tràfic que porta diariament el carrer Guillem de Castró, fa que el monument patisca constantement el dany de la contaminació dels vehicles, a més de que per a nosaltres esta obra no està finalitzada, per que encara no s'han portat a cap la total rehabilitació del carrer Quart.

Demanem un major compromís per a que qualsevol monument de la Comunitat Valenciana, tinga un projecte de protecció mediambiental i així no tindre que fer rehabilitacions que perjudiquen de nou l'edifici a recuperar.

RECORREGUT PEL NOSTRE PASSAT

València va ser fundada l'any 138 aC, sent cònsol romà Dècim Juni Brut, per a instal·lar soldats llicenciats, als quals va repartir terres a la vora de la nova ciutat. L'arqueologia ha tret a la llum evidències del primer assentament, clots per a pals de cabanyes i tendes de campanya, segurament un refugi provisional que en pocs anys va donar pas a edificacions més sòlides. La colònia va prosperar ràpidament i en poc de temps va començar a encunyar moneda pròpia. La ciutat va ser destruïda l'any 75 aC en el curs de la guerra entre Pompeu i Sertori. A l'excavació de l'Almoina s'han descobert les restes esquarterades de diversos soldats a més de les seues armes, evidència d’allò que degué ser una escaramussa de la batalla. Com a conseqüència d'això, degué quedar pràcticament abandonada durant almenys cinquanta anys.
Des de mitjan segle I Valentia havia recuperat ja el ritme perdut i iniciava una llarga etapa de desenrotllament, caracteritzada pel creixement urbà, l'afluència de nous colons, i l'engrandiment de l’urbs per mitjà de la construcció de grans edificis públics ––com el fòrum o el circ–– I l'execució d'importants obres d'infraestructura, com un port fluvial al costat de les actuals Torres dels Serrans o la portada d'aigües, un equipament que els valencians no tornarien a tindre fins a mitjan segle XIX.A la segona meitat del segle III, de manera paral·lela a la resta de l'Imperi, Valentia va travessar una etapa de crisi que va marcar l'inici d'un llarg període de decadència, al llarg del qual va anar minvant el perímetre de la ciutat, es van despoblar barris sencers d’esta, i es van abandonar les xarxes d'infraestructures,. Des de mitjan segle IV va poder existir una comunitat cristiana a la ciutat conformada entorn de la memòria del sant Vicent, martiritzat ací l'any 304.
Informació de l'Ajuntament de València