Isla de Xàtiva o Tierra del Fuego

L'historiador José María López Piñero es fa una pregunta retòrica : «Qui sap qui és Diego Ramírez de Arellano Quants a Xàtiva saben la vida d'este pilot i geògraf », al seu llibre La tecnologia de la navegació a l'Espanya renaixentista, que publica l'Ajuntament de València, dóna la resposta. Este home va publicar el 1620 el llibre El reconeixement de l'estret de Magallanes i San Vicente . I va donar nom a l'Illa de Xativa -la qual cosa en l'actualitat es coneix com Tierra de Fuego-, al sud de la Patagònia, en el límit amb el Pol Sud o Antàrtida (a baix només hi ha la Terra de Juan Fernández).Era el resultat del seu viatge en 1618-1619 a l'hemisferi sud, recorrent des de Madeira Riu de Janeiro, i l'Estret de Magallanes. Segons Piñero aquest gran geògraf, va ser capaç de reconèixer les illes, capscaporals, i de mesurar latituds i longituds. «E inclou un mapa sobre l'estret de Magallanes on figura la Tierra de Fuego amb el nom d'Ísla de Xativa» . Aquesta denominació es va mantenir fins que va acabar la Guerra de Successió i tota la terra «va cremar». Inclosa l'Illa de Xativa que va veure el seu nom esborrat per un poquet més calent. No així l'extrem del sud o CapCaporal de San Vicente Mártir, que segueix a totes les cartes i mapes. El nom de Diego Ramírez de Arellano també sembla esborrat, encara que en 1852 Fernández de Navarrete el considerava un dels cosmògrafs amb major preparació científica.El llibre que l'Ajuntament de València ha publicat tenia un antecedent en un treball anterior de l'historiador, el 1979 una síntesi divulgativa. En este cas potser la llaguna quede completa i la memòria de l'il·lustre valencià veja reconeguda la seua aportació i vàlua.L'ocasió la pinten calba en la Multaqa de les tres cultures ,que se celebra des de matí fins al diumenge 17 de juny a Simat de Valldigna. Perquè divendres es presentarà allà el llibre i en la primera de les sessions científiques l'acadèmic de la d'Història dissertarà sobre els coneixements científics dels musulmans d'Espanya, entre d'altres la seua aportació a l'escriptura dels númerosos, als conceptes d'algoritme, o a l'astronomia i la navegació, amb l'ús de l'astrolabio. El llibre de nou publicat pastís d'establir-ne quins i quin tipus de coneixements tenien de l'Art de navegar en l'època del Renaixement, i en l'època dels grans descobriments. «La intolerància almoràvit va acabar amb l'elevat nivell científic i cultural de Dénia, quan era capital d'un regne de taifa que no solament comprenia els territoris alacantins, sinó també a les illes Balears, als que el rei Muyadid va afegir Sardenya» .I destaca al fullet editat per a aquestes jornades el treballfeina d'Abû-l-Alâ Zurr ib Mrwan i Abûs-Salt Umayya, una de les obres de la qual va traduir a llatí Arnau de Vilanova.Mitologia britànica. El catedràtic de la Facultat de Medicina de València, Piñero, també assenyala en el programa de Multaqa de les tres cultures que el llibre de Pedro Fernández de Quirós(1609) Relació sobre un memorial... sobre la població i descobriment de la quarta part del món, Austràlia incognita, havia aconseguit 44 edicions angleses des de 1617 a 1791. I això que li servix per desarmar la mitologia britànica chauvinista sobre els descobriments del Capità Cook, donat que « el diari de l'aristòcrata Joseph Banks sobre el seu viatge a bord de HMS Endeavour no es va publicar fins a 1826 i les figures sobre la seua col·lecció de plantes que es van editar per primera vegada en litografies de començaments del segle XX(1900-1905)» .

Princeps del Regne de València

Les restes mortals de dos prínceps de la Corona d'Aragó, que van viure el segle XIV, han estat exhumats a la Seu de València, igual com els corresponents al que va ser bisbe de València de 1248 en 1276, i canceller del rei Jaime I, fray Andrés de Albalat, a fi que els seus sarcòfags "d'un extraordinari valor històric i cultural", puguen ser mostrats en la pròxima exposició sobre l'època del rei Jaume I, prevista per a octubre en el Centre del Carme, situat en el carrer Museo, segons ha indicat hui a l'agència AVAN el canonge conservador de la Seu, Jaime Sancho.Un dels sepulcres acollia els fèretres dels prínceps senyor Jaume, fill del rei Juan I d'Aragó, i el senyor Alfonso, fill de Pere III també d'Aragó. Els dos hereus de la corona van morir en el segle XIV, el primer d'ells als pocs mesos de naixer i el segon, sent xiquet. Havien estat sobterrats inicialment al monestir de San Vicent de la Roqueta, a València, però amb la desamortització del segle XIX les seues restes van ser traslladades a la Seu de València a la capella de San Jaume, a la girola de la Seo.L'altre sarcòfag, del segle XIII, el més antic de la Seu, conté les restes del que va ser el tercer bisbe de València després de la Reconquesta, fray Andrés de Albalat, baix el pontificat del qual es va col·locar la primera pedra de la Seu de València. "En l'interior del sepulcre es trobava en perfecte estat un taüt de fusta, d'1,30 metres de longitud, pintat de verd i amb l'emblema d'una ala, escut de fray Andrés de Albalat, amic personal del rei En Jaume, del qual va ser a més el seu canceller," ha necessitatprecisat Sancho.A més, l'estructura del sarcòfag "és totalment nova per a l'època" ja que no presenta el "disseny habitual de treball amb la part superior en forma angular, sinó que és un perfecte prisma rectangular".Andrés Albalat va morir a Itàlia en 1276, en l'últim dels 9 viatges que va fer a Roma com a canceller del rei Jaume I, i les seues restes mortals van ser portats a València dies després. "Va ser una molt rellevant personalitat de l'Església del seu temps perquè, a més del seu treball diplomàtica al costat del rei Jaume I, com a bisbe de València va organitzar 9 sínodes diocesans, va construir la cartoixa de Portaceli i nombroses parròquies, va ampliar el convent de Santo Domingo i va crear diverses canongías", segons el canonge conservador de la Seu.L'exhumació de les restes va tindre lloc ahir, dimecres. Les tombes es trobaven ubicades a més d'un metre i mig d'alçària als contraforts que formen les parets laterals de la capella de San Jaume. Els treballs d'obertura dels sarcòfags van ser supervisats per l'arquitecte conservador de la Seu Salvador Vila, el deán de la Catedral, Juan Pérez Navarro, i el canonge conservador de Patrimoni Artístic, Jaime Sancho, a més dels també canonges Ramón Fita, Vicente Collado i Salvador Roca, tècnics de la fundació Jaume I, que organitzarà l'exposició en la qual es mostraran els fèretres.Després de ser analitzats les restes humanes pel forense, Gabriel Soler, col·laborador de la comissió diocesana per a les Causes dels Sants, varen ser depositades a la Seu, on es trobaran mentre dure l'exposició dels sarcòfags a la mostra sobre Jaume I, en la que seran exhibits després ser restaurats.

Fons Feder per a Russafa

Acció pel Patrimoni Valencià, considerem totalment discriminatori que el barri de Russafa no rebra res dels quasi 400 mil.lions d'euros dels Fons Europeus de Desenrotllament Regional.

Des de la nostra associació opinem que els diners es repartisquen actualment d'una forma desordenada, deixant projectes de gran valor, com la rehabilitació d'una zona de Russafa sense cap tipus d'ajudes, esta indiferència económica cap a València deuria de replantejar altres iniciatives i metodologíes diferents, on és puga crear una escala de subvencions segons el nivell de necessitas, i no permetre que els nostres barris no tinguen cap ajuda.
Creem que les comparacions son odioses, però si altres barris de la Unió i amb característiques molt somblants han obtingut beneficis no entenem com este barri amb una historia i riquesa arquitectónica se'ls ha negat completament.

Desitjem que en este problema l'Alcaldessa de València, Rita Barberá, demane a la Comissió dels Fons Feder, que modifique la seua estrategia i model d'ajudes i que Russafa puga entrar com es el cas del Barri de La Trinitat.

Acció pel Patrimoni Valencià, sol.licitarà a l'Alcaldessa de València, que s'observen totes les víes d'ajudes per a que tant l'Estat com la Generalitat invertisquen amb el foment i desenrotllament del Pla Riba.