Amics de Guadalcanal

Desde hoy Acció pel Patrimoni Valencià, empezará una campaña publicitaria del municipio sevillano de Guadalcanal, la razon de esta es compartir con muchos ciudadanos de este maravilloso municipio de andalucia que viven en la Comunitat de València, y en otras comunidades.
Guadalcanal, se ubica en la sierra norte de Sevilla, y linda con extremadura, un municipio con una rica historia y unos personajes que han llevado su nombre a muchas tierras diferentes tanto de España como del extranjero.

Su patrimonio lo engalana 4 templos, el antiguo palacio, y un excelente cuidado de sus calles como de sus edificaciones, como antes hemos mencionado localizamos a este municipio en la sierra, y nos muestra en ella un paisaje inigualable.

Desde Acció pel Patrimoni Valencià, quiero llamar a todas las hijas e hijos de este municipio sevillano, y en especial a los residentes en Valencia para que todos unidos fomentemos esta pequeña Gran Tierra.


Finalitze este escrit en valencià, en agraïment al poble valencià que va rebre amb els braços oberts a molta gent vinguda d'altres terres i que varen trobrar aci la seua casa, i llar per a formar la seua familia i viure com la resta de les valencianes i valencians.

BONES FESTES FALLERES I FALLERS

Des d'Acció pel Patrimoni Valencià volem enviar-vos a tot el poble valencià en especial al món faller, i a tota la gent que ens van a visitar els propers dies, que tingau unes bones festes, i que pugau gaudir tant de la acollidora Ciutat de València com a la resta de poblacions de la nostra comunitat que també estan celebrant les Falles a Sant Josep.
Bones festes i Visca València!!!

Palacio Real de Valencia

El Real de Valencia se enraiza en la larga tradición de palacios urbanos que los monarcas de la Corona de Aragón tuvieron en las ciudades principales de sus territorios. Así como en la Corona de Castilla, los monarcas en muchas ocasiones utilizaron para residencia algunos de los principales monasterios en las diferentes ciudades de sus dominios, en la Corona de Aragón, aunque también emplearon monasterios como el de Poblet, fue frecuente contar con un palacio concreto donde instalar la corte cuando se visitaba la ciudad. Pero mientras podemos conocer aunque sea de forma parcial e imperfecta algunos de los más importantes palacios en estas ciudades, como el Palau Major de Barcelona, la Almudaina de Palma de Mallorca, la Aljafería de Zaragoza, el Castel Nuovo de Nápoles, el Palacio Real de Palermo o el palacio de los Reyes en Perpignan, por citar los de las ciudades más destacadas, el Real de Valencia es el único de esta serie que fue totalmente arrasado y prácticamente ha pasado desapercibido en el conjunto de la historiografía sobre esta tipología.

Su origen se sitúa en el emplazamiento de una antigua almunia o casa de recreo que perteneció a los monarcas árabes de la ciudad. Al otro lado del río, extramuros, y comunicado con la ciudad por medio de un puente sobre el Guadalaviar, el Real, gozó de una extensión enorme, que le venía facilitada por su situación fuera del caserío, lo que permitió que fuera ampliándose y creciendo y llegara a contar con un frente de fachada de más de 200 metros, que nos da una idea de la magnitud del edificio. Rodeado de extensos jardines, su arquitectura estuvo íntimamente ligada a los huertos, al agua, a las acequias, que transcurrían en torno a él, y que remiten igualmente a este origen árabe.

Precisamente una de las primeras referencias históricas al edificio, donde ya aparece con el nombre de Real, se encuentra en la crónica de la conquista de Valencia, por parte del rey Jaime I, quien en el sitio de la ciudad en 1238, se encontraba, entre las torres de la muralla, ante la rambla y el río y el Real8. Las catas arqueológicas dieron cuenta del hallazgo de varios restos fragmentarios de basas y capiteles califales, cuya datación se situaba a mediados del siglo X, por su semejanza con algunas de Madinat al Zahra, y que posiblemente se pueden considerar ya como material reutilizado en la época de construcción de la almunia del rey Ceit-Abu-Ceit, presumiblemente de cronología posterior (periodo taifa)9. Pero el análisis de los planos, la información documental y el conocimiento que tenemos, parecen indicar que este primer edificio, no era excesivamente monumental. Posiblemente no se mantuvieron apenas restos de su arquitectura en las sucesivas construcciones que se siguieron, alejando su modelo de otros edificios aúlicos pertenecientes a los reinos Taifas, como la Aljafería, que conservó mucho más de su fisonomía original. El Real cabe presuponerse que fue prácticamente reconstruido como residencia de los monarcas aragoneses casi en su totalidad, a partir de la conquista cristiana, incorporando algunos restos muy parciales de la arquitectura anterior.

Ciertamente la época de mayor auge arquitectónico y de configuración de la imagen del Real valenciano es claramente posterior, y a unas pequeñas transformaciones que se efectuaron al poco de la conquista cristiana que supusieron el arranque del nuevo palacio, se siguió una verdadera reconstrucción a partir del reinado de Pere el Ceremoniòs (1336-1387). Este fue el momento de auténtica configuración del conjunto arquitectónico del palacio, al que siguió otro momento también muy significativo, encabezado por el rey Alfons el Magnànim (1416-1458). Ambos monarcas invertirían considerables sumas de dinero, seguirían personalmente el desarrollo de las obras, y permitirían la contratación de los más destacados maestros, para hacer del Real valenciano una de las residencias más significativas de sus reinos.

Wikipedia i la realitat de la Comunitat Valenciana

Realment els membres de Acció pel Patrimoni Valencià, no podem entendre que la enciclopèdia Wikipedia puga convertir l'informació i la realitat en temes de discusió, les valencianes i els valencians vivim en la Comunitat Valenciana, un poble que ha decidit que és i que és el que vol, i no volem que ningú ens diga com tenim que denominar i clamar les cosses.
Som un poble, que amb el seu Estatut d'Autonomía i amb eixe conses ha dit la gran majoria el que vol ser, a on vol anar i com voler vivir.

Per tant als membres de Wikipedia li demanem des d'aci que quant tinga que fer una exposició d'un tema tant important, com la denominació del territori valencià, la nostra llengua, la nostra senyera, i fins i tot respectar les nostres festes i els ninots, que facen el favor de llegir i demanar més informació per a no cometre barbaritats.

Esperem que rectifiqueu.

Los restos de Ruaya son un asentamiento Íbero

Todo lo que hemos encontrado hasta ahora -explicó- nos lleva a pensar que se trata de un asentamiento íbero, pese a la gran cantidad de cerámica púnica que también ha aparecido". Para reafirmar su, de momento, hipótesis, la arqueóloga se apoya en la balsa del siglo III a.C. que descubrió al inicio de las excavaciones, así como en otra estructura hídrica perteneciente a la cultura ibérica que ha hallado recientemente y en las piezas cerámicas encontradas, "típicas de un ajuar doméstico".Las fosas y pozos de agua que ha encontrado en la zona también refuerzan su teoría, así como unas pequeñas oquedades que no son otra cosa que las improntas de los cultivos, es decir, las marcas que dejaron los árboles o arbustos que alguien crió allí tres siglos antes del nacimiento de Cristo. "Son entre 12 y 15 fosas de plantación de unos 20 centímetros de profundidad -señaló- y, de momento, no sabemos qué tipo de cultivo albergaban".Ésa es una de las muchas incógnitas que aún debe desvelar la excavación, aunque la primera y principal es dónde está el poblamiento íbero del que dependían esas tierras agrícolas. Y es que Marisa Serrano está totalmente convencida de que "muy cerca tiene que haber un poblamiento de algún tipo", ya sean apenas unas casas diseminadas o un pequeño poblado. Lo único que desea ahora es que se encuentre en la zona del solar que aún resta por excavar. "Todavía queda el 50% de la parcela por trabajar", aclaró la arqueóloga, lo que significa que "aún pueden aparecer muchas cosas" que ratifiquen su teoría o que la derrumben. Así pues, no hay otra opción que esperar.Un caserío romano de época imperialLo que sí parece claro es que el área fue en todo momento, desde el siglo III a.C. hasta al menos el XVII, un típico paisaje de huerta salpicado de casas de labor. De hecho, en la época romana imperial la zona también estaba dedicada al cultivo, como lo atestigua la construcción del siglo II encontrada junto a una de las balsas íberas. "Creemos que se trata de una especie de caserío", dijo Serrano. Muy cerca, aunque todavía en niveles almohades y bajomedievales, han salido a la luz varias canalizaciones de agua que datan de los siglos XII, XIII y XIV, así como una edificación medieval propia también de labores agrícolas.
Publicado en el Diario Levante EMV el 11 de Marzo de 2008

Les muralles del Cap i Casal

La nostra ciutat mil.lenària és una de les més antigues de la penísnsula ibèrica, la nostra terra a vist com les diferents cultures dels pobles que han passat, i altres que és varen assentar han donat el crisol de cultures que tenim hui en día.
El nostre amic Julio Cob, un valencià pels quatres costats ens ha enviat la següent fotogràfia per a que pugam conèixer un poquet més encara, els carrers per a on discurrien les muralles des de la fundació romana fins l'última que es de l'época cristiana.

Muralles defensives com les arabs o les impresionants muralles cristianes que ens feren la ciutat més gran de tota Europa al segle XV.

Vos recomanem que visiteu el blog del nostre amic Julio Cob http://elblocdejota.blogspot.com/ i l'apartat "Rincones de Valencia" i així entre totes i tots anirem coneixent la nostra meravellosa história.

ETA NO, PAU SI

Hui els assasins han tornat a fer l'única cossa que saben fer, matar, hui les valencianes i els valencians, els espanyols en general i qualsevol persona que estima la llibertat fem reafirmació per la democràcia, hem perdut a Isaias Carrasco, ex regidor del partit socialista en Euskadi.
Isaias és un dels nostres, sí un dels nostres es aquell que teballa pel seu poble, per que vol que la seua gent puga viure millor, un dels nostres per que defensa la llibertat i per que mai ha deixat les seues idees pels mafiossos assasins, i repugnants com els membres de ETA.

Hui vos heu emportat un home amb un bon cor, però hui més que mai ens recordeu a tots nosaltres que no hi ha prou pistoles per a silenciar la nostra veu, la que vol un poble lliure.

Des de Acció pel Patrimoni Valencià, volem enviar un fort abraç a la viuda de Isaías Carrasco i als seus fills, a tots els regidors d'Euskadi que tenen que viure amb la por de que els assasin vulguen fer-los silenciar, el nostre recolzament i la nostra major estima a totes i tots que viuen esperant viure en llibertat

QDQ TAMBÉ EN VALENCIÀ

Des d'ahir, día 3 de Març, les valencianes i els valencians guayem drets per a la traducció de pàgines d'informació com es el cas de QDQ, que traduixen al valencià.
QDQ és una web que dona informació cartogràfica de les ciutats més importants d'Espanya, com el cas de la Ciutat de València, a més del màgnific servici de trobar qualsevol façana dels edificis que vulgues vore, al mateix temps també ens donen informació del comerç que podem trobar al voltant de la direcció que estem buscant.

Acció pel Patrimoni Valencià, li va demanar al seu servici d'atenció al client, fa quasi mig any que la traducció tambe deuria d'estar en valencià, com els altres idiomes oficials de les diferents autonomies, i des de llavors ens varen informar que la traducció es ficaria quant estiguera totalment finalitzat el treball de la traducció.

Per fi, tenim la traducció en valencià, i des d'aci volem agraïr a totes i tots els treballadors de l'empresa, com als realitzadors de la pàgina web per tindre la sensibilitat de fer la traducció al valencià i així podre fomentar el nostre us i la nostra llengua, també volem dir a moltes empreses a nivell estatal que seguisquen el mateix camí que ha fet QDQ, al incloure el valencià amb la resta d'idiomes.

Moltes gràcies en nom de Acció pel Patrimoni Valencià a QDQ.

FABLA ARAGONESA


'El Llibre dels Repartiments'

'El Llibre dels Repartiments', és un dels documents més importants al voltant del Regne de Valéncia, tornarà a estar en València per primera volta des de 1930 entre els mesos d'abril i juny, com peça estrela d'una exposició que acollirà en este temps la Biblioteca Valencianau, segons va anunciar la Consellera de Cultura. La peça que es troba en l'Arxiu de la Corona d'Aragó en Barcelona ha sigut cedida pel Ministeri de Cultura.

El primer i segon volumen arrepleguen les donacions de propietats rústiques i urbanes de la Ciutat i térme de València como de tot el Regne. Unes 3.200 registres de donacions, en el tercer volumen estan arreplegats els edificis de la Ciutat de València, amb l'indicació del antic propietari i del beneficiari de la donació.
Quant es va crear estos documents foren creats com quaderns solts de paper, els quals al segle XVIII foren enquadernats en tres volumens per a favorir la seua conservació. Junt amb el 'Llibre del Repartiment' s'expondran uns 34 pergamins de l'época de Jaume I que també va a ceder l'Arxiu de la Corona de Aragó, més altres 30 pergamins de l'Arxiu de la Catedral de València. Tot estarà acompanyat d'una exposició bibliogràfica relacionada amb el 'Llibre del Repartiment'. L'exposició al voltant del 'Llibre del Repartiment' en València estarà dirigida pel profesor de l'Universitat de València, Ramon Ferrer, junt amb els técnics de la Direcció General del Llibre, Arxius i Bibliotequess, concretament els Arxius del Regne de València, i de la Biblioteca Valenciana.